diumenge, 19 de maig del 2013

Balada final. François Villon.


Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella


Fineix i acaba el testament
ara i aquí el pobre Villon.
Veniu al seu enterrament
quan sentireu la ning-nang-nong
vestits de roig per tot color
car d'amor màrtir va morir:
ho va jurar pel seu colló
quan d'aquest món volgué sortir.

I prou que em sembla que ell no ment
car fou gitat com un bacó
pels seus amors malvadament
i de París al Rosselló
branca no hi ha ni branquilló
que no estripés de tant fugir
algun parrac del seu faldó
quan d'aquest món volgué sortir.

Això és així i ho és talment
que va morir sense calçó
i que morint ben virilment
l'Amor li alçà encara el fibló
més ben trempat que un bon punxó
i és del tot cert que el va sentir
amb un desfici colpidor
quan d'aquest món volgué sortir.

Dames gentils, homes amb sort,
sabeu què féu ans de partir?:
beure's un got del vi més fort
quan d'aquest món volgué sortir.

Quarteta. François Villon,


Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella


Em dic François, prô no em fa el pes,
prop de Pontoise a París nat,
i un tros de corda ben tibat
dirà al meu coll del cul el pes.

dissabte, 18 de maig del 2013

Balada dels penjats. François Villon.


Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella




Germans humans que ara ens sobreviviu,
no ens mireu pas amb cor dur i despectiu,
car si teniu pietat de nosaltres
Déu en tindrà encara més per vosaltres.
Heu-nos ací lligats, penjats, cinc, sis:
Aquesta carn que amb excés hem nodrit
fa mol de temps que ja se’ns ha podrit
i no som més que ossos, pols i buidor.
Que el nostre mal no us inciti al somrís,
pregueu a Déu per a tots el perdó.

I si us clamem avui, germans, no ens heu
de menystenir: vam ser ajusticiats
i tots vosaltres prou bé que sabeu
que no pas tots som del tot assenyats.
Així, excuseu-nos puix que ara he transit
devers el fill de la Verge Maria,
la seva gràcia amb nosaltres sia
i no l’eterna fulminació.
Avui som morts, no ens vulgueu cap neguit,
pregueu a Déu per a tots el perdó.

La pluja ens ha rentats i emblanquits,
després, el sol, assecats i ennegrits,
garses i corbs els ulls ens han buidat
i barba i celles ens han arrancat.
Sense parar cap instant nit i dia,
ençà i enllà, tal com el vent varia
arrauxat sempre al seu gust ens arria,
més repicats que closca d’ametlló.
No entreu mai en la nostra confraria,
pregueu a Déu per a tots el perdó.

Príncep Jesús, que dalt de tot regneu,
feu que l’Infern no ens sotmeti al seu feu,
que no hi tinguem deute ni qüestió.
Homes, això no és pas perquè rigueu,
pregueu a Déu per a tots el perdó.

divendres, 17 de maig del 2013

Balada del concurs de Blois. François Villon.




Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella

Moro de set tenint l'aigua a tocar
càlid com foc espetego de dents
a casa meva sóc home forà
prop de braser sento calfreds ardents
nu com un cuc vestit de magistrat
ric tot plorant tenint molt no tinc gens
ho espero tot i visc desesperat
i quan m'afarto em sento dejú
tal com sóc fort sense força forçat
sóc refusat i acollit per ningú.

Estic segur només del que és incert
i veig obscur allò que és evident
dubtes no tinc sinó d'allò que és cert
coneixement en mi és accident
ho guanyo tot i em mantinc perdedor
dic al matí: "Bona nit Déu nos do"
jec panxa enlaire i caure em fa por
riquesa tinc pobresa se m'enduu
heretar espero quan hereu no só
sóc refusat i acollit per ningú.

No em cal pas res i m'entesto a tenir
tots aquells béns que cap falta no em fan
qui millor em parla m'ofèn perquè sí
i el més sincer més em va engalipant
tinc per company qui em fa entendre i capir
que un cigne blanc la color del corb té
de que em fa mal crec que em fa només bé
el cert i el fals per a mi són tot u
ho tinc tot dins i expressar-ho no sé
sóc refusat i acollit per ningú.

Príncep clement, potser us plagui saber
que ho sentot tot sens sentir ni saber:
parcial sóc i totalment comú.
Què més sé doncs? Retenir el meu haver
ser refusat i acollit per ningú.

dijous, 16 de maig del 2013

Testament Villon. Llegats LXXIV-LXXVIII





Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella




LXXIV

En nom de Déu, com ja he dit,
i de sa Mare gloriosa
vull deixar aquest llegat finit
filant prim com una filosa.
Si no he passat mai cap febrada
és perquè Déu me l'ha evitada,
prô d'altres xacres que ara penso
no en faig esment i aquí començo.

LXXV,

Primer l'esprit donc en penyora
a la gloriosa Trinitat
juntament amb Nostra Senyora,
estatge de divinitat,
demanant a la caritat
dels dignes nou Ordres dels cels
que per ells sigui transportat
davant del Tron suprem i excels.

LXXVI

Item, el cos deixo en escreix
a nostra santa mare terra;
els cucs hi trobaran poc greix
perquè la fam li ha fet gran guerra.
Vulgueu lliurar-li la desferra,
d'ella vingué i a ella torna;
qualsevol cosa si no s'erra
al lloc just d'on vingué retorna.

LXXVII

Item, i a qui és més que mon pare,
Guillaume Villon anomenat,
per a mi més dolç que una mare
amb el fillet que li han tornat,
que més d'un cop m'ha tret d'embrolls
i a qui aquest no pot abellir,
a ell demano de genolls
que tot sencer me'l deixi a mi.

LXXVIII

Li donc la meva llibreria
i el relat del Pet del Diable
que escripturà Guy Tabarie,
que és un home veritable,
per plecs i a sota d'una biga.
L'estil no és original,
prô el tema és tan ple d'intriga
que això tot sol ja esmena el mal.

Ballade des Dames du temps jadis (II)




dimecres, 15 de maig del 2013

Testament Villon. Llegats XXXIV-XLI




Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella



XXXIV

Deixem l'església allà on és
i anem a un  tema més plaent
perquè, aquest, si som sincers
es fa avorrit i desplaent;
la pobretat, trista i insolent,
a ser rebel és molt propensa
i sempre té algun mot coent
que, si no el diu, segur que el pensa.


XXXV,

Des de menut, per més que faci,
sóc vilà i pobre com mon pare
i l'avi seu, que es deia Oraci,
i segons com molt pitjor encara.
La pobretat a tots ens marca;
sobre la tomba dels passats,
que Déu me'ls hagi perdonats,
no hi ha corones ni cap marca.

XXXVI,

Si em queixo de no tenir més,
sovint el cor em parla i diu:
«No et planyis gens, bergant impiu,
si no has tingut mai tants diners
com els ministres o els banquers;
Val molt més ser estripat i viu
que haver estat un gran senyor
i ara podrir-te al panteó.»

XXXIX,

Prou sé que tant pobres com rics,
savis i rucs, laics, capellans,
vils, nobles, justos i inics,
lletjos i bells, petits i grans,
els potentats/militars, les dames d'upa,
gent de vulgar condició,
els ben vestits i els sense jupa,
morirem sense excepció.

XL.

Que sigui Paris o bé Helena,
aquell qui mor amb dolor mor
i perd el buf i ja no alena,
la fel se li rebenta al cor
i tot seguit vinga a suar.
I qui el sosté ni molt ni poc?
Ni fill ni mare ni germà
no es posa pas ningú al seu lloc.