1. La convicció de que els homes pertanyen a un determinat grup humà la forma de vida del qual difereix de la dels altres grups, i que els caràcters dels individus que el componen estan modelats pel grup i no poden ser entesos al marge del mateix.
2. La pauta de la vida d'una societat és similar a la d'un organisme viu i tot el que necessita complir aquest organisme per desenvolupar-se adequadament són objectius comuns de caràcter suprem que prevalen en cas de conflicte amb altres valors, perquè només d'aquesta manera es podrà evitar la ruïna o decadència de la nació.
La unitat essencial en la qual la naturalesa humana es realitza plenament no és l'individu sinó la nació.
3. La raó més urgent per mantenir una determinada creença, aplicar una determinada política, servir a un determinat fi, viure una determinada vida, és la que aquestes creences, polítiques, fins i vides són les nostres.
Aquestes regles les hem de seguir perquè són les del nostre grup, al marge del qual només som unes fulles, unes branquetes esqueixades de l'únic arbre que pot donar-nos la vida.
4. El nacionalisme en el seu estat més avançat ha arribat a una situació tal que si la satisfacció de les necessitats de l'organisme resulta incompatible amb els objectius dels altres grups ... no queda més remei que obligar-los a doblegar-se.
