Joan Petit és un personatge històric occità que va tenir un final dramàtic i que, a casa nostra, ha arribat convertit en una cançó per a infants.
En Joan Petit era un líder pagès occità que, l’any 1643, es va aixecar contra el poder reial a causa d’una pressió fiscal insuportable, especialment en temps de guerra com els que es vivien llavors. Aquesta revolta, que tenia també un component religiós, va formar part d’un grup de rebel·lions que van rebre el nom conjunt de Revoltes dels Crocants.
Com quasi totes les revoltes pageses, el poder reial es va acabar imposant i els rebels foren esclafats. En el cas d’en Joan Petit, va ser capturat i condemnat a mort al suplici de la roda, que és el més cruel que s'ha vist mai. Aquest mètode consistia en lligar el condemant en una roda i el botxí li anava trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins el punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt d’una columna i es deixava el desgraciat allà dalt fins que moria de dolor. Així va morir en Joan Petit.
Aquest fet va generar una cançó popular encara vigent a Occitània, on es deia que en Joan Petit ballava per al rei de França a través de cadascun dels membres que li anaven trinxant: ara una mà, ara un dit, ara un braç, ara un peu..
Auròst Tà Joan Petit
En país de Vilafranca,
Que s'i lhevèn per milièrs,
Contra lo gran rei de França,
En mila sheis cents quaranta tres.
Mes òc, praubòt, mes òc praubòt,
En mila sheis cents quaranta tres.
Entà har guèrra a la talha,
Qu'avèn causit tres capdaus,
L'un Laforca, l'aute Lapalha,
Joan Petit qu'èra lo tresau.
Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
Joan Petit qu'èra lo tresau.
Per tota l'Occitania,
Que'us aperavan crocants,
N'avèn per tota causida,
Que la misèria o la sang.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Que la misèria o la sang.
E qu'eston per tròp d'ahida
Venuts per los capulats,
Eths que vivèn de trahida,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.
Que'us hiquèn dessús l'arròda,
E que'us croishin tots los òs,
D'aqueth temps qu'èra la mòda
De's morir atau tròç a tròç.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
De's morir atau, tròç a tròç.
E qu'estó ua triste dança,
Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
Atau per lo rei de França,
Atau que dancè Joan Petit.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Atau que dançè Joan petit.
E l'istuèra qu'a hèit son viatge,
Qu'a pres camins de cançon,
Camins de ronda taus mainatges,
Mes uei que sabem, tu e jo.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Mes uei que sabem, tu e jo.
