La Batalla naval de les Formigues

El 1285, el rei de França Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a recolzar al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de de l'illa de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofès als nobles degut al vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Tanmateix, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells.

L'exèrcit invasor avançava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperació d'una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa, els quals portaven subministres des de Narbona i Aigües Mortes. De fet, les línies de subministrament depenien totalment de la flota francesa.

El rei Pere es va adonar que la interrupció de les línies de subministres franceses els forçaria amb tota seguretat a retirar-se. Per això, estava disposat a arriscar Sicília durant un temps, i cridà a la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, de Palerm a la costa catalana. L' almirall arribà a Barcelona el 24 d' agost, essent informat de la disposició de la flota francesa.

Roger de Llúria es va adonar que si podia trencar el centre de la línia dels esquadrons, de tant estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d’agost, va caure sobre l’esquadró central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les línies enemigues i, amb un ús enèrgic dels esperons, així com una destructiva pluja de virots llançats amb ballestes, que arrasà les cobertes franceses, la victòria fou completa. La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en las guerres navals de l’època, per una matança massiva.

A continuació, Roger es va aproximar a Roses, i la nit del 3 al 4 de setembre enganyà l’esquadra francesa estacionada allí disfressant-se amb els colors francesos. En mar obert, els francesos van ser derrotats. Roses va ser reconquerida i els subministraments emmagatzemats allí capturats.

Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forçar a Felip III a retirar-se. Felip, greument malalt, moriria a Perpinyà. Tanmateix, els francesos mantingueren l’ocupació de la Vall d’Aran fins el 1313, en què va ser recuperada per Jaume II, el qual va restituir els "usos y constitucions" dels seus habitants, suprimits pels francesos.

La derrota francesa va suposar també la confiscació del regne de Mallorca per part del rei Pere. Jaume II de Mallorca no recuperaria el seu regne fins al 1295.

«A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó» (Roger de Llúria)

La ruta del primer viatge. La primera gran mentida

Bloc molt interessant de MCapdevila sobre Colom.

http://mcapdevila.blogspot.com/

El professor Xerris F. Merrill, publica un llibre en el que afirma que Colom era català.

(Publicat a La Vanguardia) 

Ni genovès, ni portuguès, ni croata ni castellà. Per al professor de la Saint Mary´s University de Maryland Xerris F. Merrill, els orígens del descobridor d'Amèrica cal buscar-los a Catalunya, en la família de la banca Colom de Barcelona, i no a Gènova, on la història oficial situa a l'almirall. Al llibre 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed' (Demers Books), que l'any que ve veurà la llum en català, Merrill desgrana els seus arguments a favor de la catalanitat de Colom.

"El navegant es refereix als Reis Catòlics com ´els meus senyors naturals´; si fos genovès no hagués afegit ‘naturals´, parlaria de ´els meus senyors´ a seques", argumenta Merrill, expert en història medieval i professor de castellà i llatí en la citada universitat. Merrill, que ha invertit 18 anys en la investigació de la teoria catalana de Colom, afegeix que no ha trobat "cap document oficial de l'època que surti el nom de Colombo. Apareixen Colomo, Colom i Colón, però mai l'italià Colombo. Per què? Doncs perquè es castellanitza Colom en les formes Colomo i Colón", opina Merrill en un perfecte català.

L'autor fa referència a uns rebuts a nom de Cristóbal de Colomo i Cristóbal Colomo, de 1487, i a les capitulacions de Santa Fe, del 17 d'abril de 1492, en les quals ja apareix com Cristóbal Colón. I més. Merrill conta que després del descobriment el navegant va escriure tres cartes (una d'elles a Lluís de Santángel), de les quals actualment es conserven còpies en castellà i en llatí, "però tenim arguments per a pensar que la versió original era en català. El fill de Colón, Hernando, un gran bibliòfil, tenia un índex de llibres amb anotacions, entre ells tenia la carta que el seu pare va enviar A Santángel i deia que era en català". Merrill, que la passada setmana va presentar el seu llibre a l‘Òmnium Cultural de Barcelona, explica que hi ha moltíssimes més proves que avalen la teoria catalana: "Les seves catalanades, va posar Montserrat a una illa...". Però la prova definitiva està en mans de les mostres de ADN que des de fa anys està analitzant el genetista José Antonio Lorente.

L'ou de la serp fa temps que està incubant...

Reportage de Vilaweb sobre les darreres eleccions municipals a Vic

Qui és Josep Anglada? Reportatge de TV3

Publicat a l'Avui el dimarts 16 de setembre de 2008.

Molta gent li ha dit sempre nazi, però vet aquí que tots els seus pronòstics s'han anat confirmant. Les declaracions de Rajoy i de Corbacho, o el carnet per punts per a immigrants que proposà Artur Mas en les darreres eleccions nacionals, són versions del que ja fa molts anys que diu el president de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. És la segona força a l'Ajuntament de Vic, amb 4 regidors i uns pronòstics immillorables. Els partits tradicionals tenen cada vegada estructures més ineficients i més arcaiques, són menys valents, i tenen més por de perdre que ganes de guanyar. Partits en canvi com el d'Anglada copsen millor les angoixes de la gent, i les esperances, tenen una concepció moderna i àgil de la política, i un missatge que interpel·la de manera més directa, i més sincera, els votants. Tot i que partien d'un cert populisme, la seva rellevància creixent, i el desig d'obtenir encara més suports, els ha dut a una major moderació però sense caure en el patetisme de negar la realitat i sense cap por d'enfrontar-s'hi. És com passa amb el creacionisme: dir que la governadora Palin nega Darwin és com dir que el Sant Pare encara afirma que la Terra és plana. Hi ha hagut una veloç evolució de les estructures més petites a l'ombra de les gegantines maquinàries. També la vida s'ha tornat més esquerpa, i per pura supervivència hem hagut de destriar el gra de la palla. El centre s'ha desplaçat cap a noves gravetats, els partits fins ara marginals han sabut apropar-s'hi, i els discursos de sempre sonen cada cop més llunyans. La gent està tipa d'uns partits que han perdut el ritme del món i la noció de la realitat, i d'altra banda poden estar segurs que el proper alcalde de Vic serà Josep Anglada.

Salvador Sostres

Publicat a l'Avui del divendres 19 de setembre de 2008.

Grans escarafalls per l'article de dimarts sobre Josep Anglada, president de la Plataforma per Catalunya. I tot plegat per un vídeo que ronda per internet de l'home a El Valle de los Caídos un 18 de juliol. Primer cal dir que, en tot cas, sempre reconforta veure algú que va a missa. I després, val a dir també que el senyor Anglada ha explicat 100 vegades que això forma part del seu passat i que ha canviat de manera de pensar. Aquell 18 de juliol tenia a penes 20 anys, i avui 50. Trobo molt hipòcrita que en un país que ha patit 4 dècades de dictadura es retreguin evolucions personals. Aquí ha evolucionat tothom. O és que no hi ha convergents que tingueren càrrecs durant el franquisme? O és que no anaren a parar a Esquerra alguns de Terra Lliure? I el que és pitjor: quin sociata no prové del comunisme, la ideologia més mortífera? No sé què se li retreu a l'Anglada, si l'actual president de la Generalitat va ser maoista. Mao: allò sí que era un criminal. Els únics que no han evolucionat són els comunistes, que ho continuen sent encara, i que no han eixamplat gens ni una mica la seva idea de llibertat, tan miserable. El senyor Anglada ha evolucionat com tothom i cal veure com un mèrit nacional, i no com una xacra, que cada cop hi hagi més gent incorporada al sistema i a la democràcia. Tenim un problema amb la immigració i ens calen solucions més útils que l'immobilisme calculador dels grans partits, que normalment divaguen i que quan parlen clar han de sortir l'endemà a desmentir-se: Corbacho, Rajoy, l'Artur Mas. Dramàtic. Tenim un problema, i és de societat precisament evolucionada afrontar-lo. He sentit molta gent que insultava l'Anglada, i ningú que pogués rebatre'l.

Salvador Sostres

Lleonard català? (2)

Resposta de José Luis Espejo al voltant de Lleonard,

Benvolgut Jordi Bilbeny:

He llegit el teu comentari al bloc de Salvi Jacomet. Només dir-te que segons Mario Bruschi, a "La fede battesimale di Leonardo", suplement a "Achademia Leonardi Vinci", volum X (1997), la data de neixement de Leonardo, i les dades familiars (pare, mare, avis, etc.) està molt clara. Jo no tinc cap dubte que Leonardo era italià i que el seu pare Piero pertanyia a un llinatge d'origen català. Una altra cosa és l'origen del cognom Da Vinci, que des del meu punt de vista el trobaríem al poble de Vinçà (antiga Vinciano). Els Da Vinci serien uns expatriats de fe càtara, que potser mantindrien relació amb la seva branca familiar (amb un altre cognom) a Catalunya, i amb altres famílies italianes d'origen català (com els Allione-Alió, els Melzi-Melció, etc.) D'altra banda, un germà del seu besavi va viure 40 anys a Barcelona, on va morir l'any 1406. Aquí podria haver una branca familiar dels Da Vinci, encara que amb el seu nom original, el qual no coneixem.

Pel que fa a Colom, des del meu punt de vista sí va néixer a Gènova, tot i que la seva família seria d'origen català (tal com va dir el Salvador de Madariaga, fa una pila d'anys). Això sí, de cap manera seria llaner...

M'he llegit alguns dels teus llibres, i un bon grapat d'articles al butlletí del Centre d'Estudis Colombins i a la revista Terra Rubra.

Sense més, et saludo cordialment:

José Luis Espejo

Lleonard català?

Una nova teoria d'en Jordi Bilbeny,,

Des de fa anys que sospito que el tal Lleonard ("Leonart" apareix com a signatura a la Dama de l'Ermini) podia ser català. Ha de ser un príncep d'alguna branca de fills naturals. Havia de tenir mestres de música, de matemàtiques, de geometria, d'astronomia, de dibuix, de pintura, de retòrica, de filosofia, d'arquitectura, d'escultura. És l'enginyer militar d'En Cèsar Borja i la Beatriu d'Este és la seva mecenes artística. Qui és aquesta dama? Doncs la néta del rei Ferran de Nàpols, fill natural d'Alfons el Magnànim. En Cèsar Borja en una carta li diu "dilecte familiar nostre". Més clar, impossible. Per acabar-ho d'adobar En Lleonard té, fins i tot, un zoo particular. Com els reis!!! És un intocable, viu amb els papes i els prínceps, té una filosofia quasi càtara i es relaciona amb la mel de les mels de la seva època. Sempre protegit. Penseu que els Borja també són membres de la Casa Reial catalana! Jo sospitava que havia de ser un príncep fins que vaig llegir el llibre d'En José Luis Espejo, Leonardo. Los años perdidos, on me'n vaig acabar de convèncer del tot. Aquí l'autor ens fa saber que el seu escut d'armes són les armes reials catalanes: tres barres vermelles sobre fons daurat! Ara, només es tracta de saber qui van ser els seus pares, perquè és clar que en la família de la població de Vinci de qui se'l fa fill, el seu nom no apareix entre els fills. Això ha fet creure a alguns dels seus biògrafs que seria un fill natural. Un fill naltural, però d'uns pagesos que viu a la Cúria papal, es relaciona amb prínceps, i revoluciona l'enginyeria militar i la pintura i té un zoo particular com els reis. Sona massa suat. Sona al Colom llaner genovès i al mercader venecià Marco Polo, que també es relacionen amb els Papes, els reis, i els prínceps, tenen càrrecs reials i viuen a les Corts com la cosa més normal del món. És més fàcil creure que si en Lleonard no apareix a la família italiana, que es troba ben estudiada i documentada, és que no era fill seu. Així de senzill. Les armes catalanes són determinants. Els seus mecenes, també. I els quadres on sempre apareixen unes muntanyes que suggereixen tothora Montserrat, també. Si fos català, el paisatge de la seva pintura tindria una explicació, la seva filosofia també, la seva actitud principesca també i el seu escut d'armes encara més. 

S'explicaria doncs que hi hagués una araucària a l'Anunciació, perquè en deuria veure alguna a Barcelona o bé real o bé en dibuixos de llibres que no ens han arribat. I el margalló seria ben natural. I s'hauria acabat l'engima de tot plegat.

En Lleonard viu a cavall dels segles XV i XVI. És contemporani d'en Colom. Aquest mor al 1505 i en Lleonard, segons sembla, al 1516. Només li he posat un ull a sobre, i a distància, i mira si n'han sortit de coses. Imagineu-vos si m'hi endinsés una mica...

Jordi Bilbeny.

La Crisi Ninja

La crisis financiera Ninja
Anàlisi de la crisi feta pel professor Leopoldo Abadia...
Molt interessant i aclaridora..

Ninja: no income, no job, no assets; o sigui, persones sense ingressos fixes, sense feina fixa i sense propietats.

El diner és el deute