dijous, 8 de desembre del 2011

QUI TÉ UN AMIC, TÉ UN TRESOR.

El meu estimat amic Sergi Josep Garcia, m'ha fet arribar els versos que adjunto.
Tenir-lo d'amic m'honora i em comforta.
Gràcies Sergi!!












De dreta a esquerra: en Robert, en Paco, en Sergi, i jo, deu anys enrera.


Vaig conèixer el Gran Salvi
a la Normal de Girona,
era l'any seixanta-vuit
i ja em va semblar un bon home.
Acabàrem Magisteri
i anàrem a Barcelona,
el Salvi el Robert i el Sergi
aterrem a La Bordeta.
Cada matí, puntualment,
ens portava l'aliment,
un tetrabrik de llet fresca
melindros i algun invent.
Trobarem feina a una escola,
que portava el nom de Proa,
dos marxaren abans d'hora,
el tercer encara hi navega.
Òstia, la Universitat,
el temple de la cultura,
la madame Maria del Tura
i una gran diversitat.
L'assassí defenestrat,
el monstre que mor matant,
darrers afusellaments
i el malson ja s'ha acabat.
I el parèntesi inhumà,
dècades sense saber
res de cap dels tres per mandra?
no per manca d'interès.
Fins que algú té aquella idea
de fer una crida massiva
i ens retrobem a l'escola
després de tota una vida.
Bentrobats amics d'abans,
content de veure-us tan sans,
no passaran més tants anys,
paraula d'un home gran.

diumenge, 4 de desembre del 2011

LA ROBA ROJA




Le Chiffon Rouge (1977)
Lletra: Maurice Vidalin.
Música: Michel Fugain

Penja en el teu cor
un bocí de roba roja,
una flor color de sang.

Si vols, de debò,
que aquí canviïn les coses
alça’t, que l’hora ha arribat.

Anem cap a la llum, per la drecera,
seguint les petjades del qui han anat davant.
Que desperti la terra sencera,
el nou dia ens espera cantant.

Amics i camarades,
companyes i companys,
tu, que mai no comptaves,
tu, que et feien callar,
alça, per fí, damunt del teu cap
la roba roja de la llibertat.

Despertem del malson
i caminem cap a un món
més alegre i més just per a tothom.

Penja en el teu cor
un bocí de roba roja,
una flor color de sang.

Si vols, de debò,
que aquí canviïn les coses
alça’t, que l’hora ha arribat.

Nostre és el futur i l’esperança.
Prou de lamentar-nos i prou de plorar.
Prou de passar por. El dia s’alça
amb una rosa vermella a la mà.

Amics i camarades,
companyes i companys,
tu, que mai no comptaves,
tu, que et feien callar,
alça, per fí, damunt del teu cap
la roba roja de la llibertat.

Despertem del malson
i caminem cap a un món
més alegre i més just per a tothom.

dissabte, 3 de desembre del 2011

LA DESFETA DEL PSC.


Després de llegir aquest text de l'Ernest Lluch amb atenció, em pregunto:
Si els dirigents i governants del PSC haguessin aplicat en la seva tasca de govern, els principis i valors que ens va explicar l'Ernest Lluch en aquest manuscrit, ¿el PSC hauria sofert una desfeta electoral com la que ha sofert?
Per mi la resposta és clara: NO.