dissabte, 13 d’agost del 2011

RONDA DE MORT A SINERA de Salvador Espriu. (1967)


Espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l'EADAG el 1965, i publicat el 1966.
L'obra està estructurada en breus quadres escènics independents: sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc, una versió reduïda i versificada de Primera història d'Esther, i diverses interpolacions poètiques (procedents sobretot de Les cançons d'Ariadna), algunes simplement recitades, altres acompanyades d'una actuació mímica.
No sols l'univers de Sinera (Arenys de Mar) queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d'un accident laboral o una família de grans navegants en decadència; sinó també Lavínia (Barcelona), amb l'èxit social dels xarlatans doctrinaris i aduladors, i algun indret de l'estranger, com l'Alemanya nazi, amb la fredor d'una científica carregada de prejudicis i dogmatismes.
Paper destacat com a presentadors o narradors dels episodis i com a recitadors dels poemes tenen l'Altíssim, l'Autor i Salom, tots tres alter ego de l'autor, però els principals mestres de cerimònies són Ariadna i Teseu, de manera que també aquesta obra vol ser un mostrari del laberint grotesc que és el món i la vida per a Espriu.
L'obra s'obre i es clou amb dues escenes corals: la inicial, un laberint desordenat, i la final, una dansa o ronda, totes dues governades per la Mort, una dona de poble que, acompanyada pel drapaire Quel·la, fa, amb la seva presència permanent, de personatge aglutinador de tots els episodis i nivells d'acció. En la línia dels grans mestres de la direcció del segle XX, Salvat i Espriu van concebre una obra total en la qual es preveu l'ús de ciclorames, de projeccions cinematogràfiques i d'una complexa luminotècnia. Nombroses i llargues acotacions demanen una caracterització i una interpretació que alternen o combinen realisme amb expressionisme, naturalitat amb automatisme, hieratisme amb histrionisme.

Introducció






Primer nexe de Teseu i Ariadna.






L´ós Nicolau







Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis.



Petites cobles d'entenebrats.
 









Segon nexe de Teseu i Ariadna.








Quasi-conte alemany.







Perquè miris després aquests saltimbanquis.





L'auca d'Ester sense h. (I)






















L'auca d'Ester sense h. (II)
























Tercer nexe de Teseu i Ariadna.







Entremés: Conversió i mort de Quim Federal. (I)













Entremés: Conversió i mort de Quim Federal. (II)





Quart nexe de Teseu i Ariadna.

Quan la llum pujada des del fons del mar.















Tòpic




Cinquè nexe de Teseu i Ariadna.





Baralla de dos cecs captàires.








Aassaig de càntic en el temple.



Salom. Introducció a Crisant.





































Teoria de Crisant.









Tereseta-que-baixava-les-escales.






































Últim nexe de Teseu i Ariadna.