dilluns, 19 de març del 2012
dissabte, 17 de març del 2012
Carta de Josep Pla a Josep Tarradellas.
L'estiu passat vaig visitar l'Arxiu Tarradellas de Poblet. Entre els documents que vaig poder llegir, hi vaig trobar aquesta carta que va escriure Josep Pla a Josep Tarradellas. Segurament ja ha estat publicada, però la reprodueixo perquè penso que val la pena conèixer-la.
----------------------------------------------------------------------------
Mas Pla - Llofriu – darrers d’agost de 1977
Estimat amic Ortínez: he escrit una carta al Sr. Tarradellas. Com que no tinc la direcció d’aquest vell amic, li envio la carta a vostè. En faci el que en vulgui. És indiferent.
Sr. Josep Tarradellas. President de la Generalitat.
Molt apreciat senyor:
Sembla que vindrà d’un moment a l’altre a aquest país. Magnífic. Molt i molt bé. El felicito per l’èxit que ha tingut a París i a Madrid, que fou extraordinari. Molt i molt bé.
Ara, li voldria dir el que segueix:
Els diaris parlen del que serà la composició de la Generalitat provisional i diuen que vostè es trobarà al cap d’amunt i que hi haurà el Sr. Raventós Carner, com a conseller en cap, tres socialistes més, dos comunistes, dos d’en Jordi Pujol, dos d’en Canyelles i algun encara més. Total: deu o més consellers. No ho troba excessiu, donada la ignorància total del personal polític i les escasses possibilitats dels personatges que han sortit?.
Si aquest país té un problema nacional, només es pot guanyar amb un poble unit. Si és desunit, el desastre serà total, com la història demostra a cada moment. Cal que hi hagi menys carteres a la Generalitat imminent. I les carteres importants han de ser donades a persones que sàpiguen crear aquesta immensa empresa.
Li participo que si la Generalitat es converteix en un afer socialista-comunista o del Front Popular, etc... molts catalans se’n desinteressaran totalment. La Generalitat ha de ser de tots els catalans. Res més!.
Cal fer una Generalitat com una enorme empresa i això ho han de fer els qui hi entenen: El Sr. Ortínez primer, després jo hi posaria el Sr. Castellet, xicot intel·ligent. La classe política sortida de les eleccions, no val res de res.
Sr. Tarradellas, es trobarà davant de la creació, el mateix que hagué de fer Prat de la Riba. No s’equivoqui. Li desitjo un gran èxit.
El seu affm.
Josep Pla...
dimecres, 14 de març del 2012
Ballade Des Dames Du Temps Jadis
Ballade Des Dames Du Temps Jadis.
(François Villon.)
Dites moy ou, n'en quel pays
Est Flora la belle Romaine,
Archipiades, né Thaïs
Qui fut sa cousine germaine,
Echo parlant quand bruyt on maine
Dessus rivière ou sus estan
Qui beaulté ot trop plus qu'humaine.
Mais ou sont les neiges d'antan?
Qui beaulté ot trop plus qu'humaine.
Mais ou sont les neiges d'antan?
Ou est très sage Hélloïs,
Pour qui chastré fut et puis moyne
Pierre Esbaillart a Saint Denis?
Pour son amour ot ceste essoyne.
Semblablement, ou est royne
Qui commanda que buridan
Fut geté en ung sac en Saine?
Mais ou sont les neiges d'antan?
Fut geté en ung sac en Saine?
Mais ou sont les neiges d'antan?
La royne blanche comme lis
Qui chantoit a voix de seraine,
Berte au grand pié, Bietris, Alis
Haremburgis qui tient le Maine,
Et Jehanne la bonne Lorraine
Qu'Englois brûlèrent a Rouen;
Où sont ils, ou Vierge souveraine?
Mais où sont les neiges d'antan?
Où sont ils ou Vierge souveraine?
Mais où sont les neiges d'antan?
Prince, n'enquérez de sepmaine
Ou elles sont, ne de cest an,
Qu'a ce refrain ne vous remaine:
Mais ou sont les neiges d'antan?
Qu'a ce refrain en vous remaine;
Mais ou sont les neiges d'antan?
divendres, 9 de març del 2012
Aportació de José Luis Torres a EMPORDONESES
Aportació del meu bon amic José Luis Torres a la performance EMPORDONESES, idea original de Pilar Farrés, exposada a la Galeria d'Art Dolors Ventós de Figueres. La traducció al català l'he feta jo, amb el vist-i-plau de l'autor.
A MODO DE DECÁLOGO (Parafraseando a Kipling)
Si no consientes que la ambición te consuma y te derrote, sin dejar por ello de ansiar ser mejor y superarte.
Si no hipotecas tu bienestar futuro al placer
del presente, y consigues liberarte de las ataduras del pasado, de manera que
seas libre.
Si en vez de envidiar, emulas a aquel a quien
admiras, e intentas rectamente superarle.
Si te odian, y a tu vez simplemente rechazas
el odio que te tengan, y al daño que te hagan respondes con desprecio.
Si te esfuerzas con la convicción de que eres
necesario, porque tienes una fe en ti mismo que los demás te niegan.
Si a pesar del temor al fracaso no renuncias a
la lucha, porque estás convencido de la bondad que persigues.
Si atiendes más a tu conciencia que a lo que
los demás opinen sobre ti, y no te hacen mella sus insidias canallescas.
Si indagas la verdad de los hechos y las
cosas, porque crees que la verdad existe por encima de intereses espurios.
Si procuras que les llegue el pan y el agua a
los que tienen hambre y sed, y a los que tienen pan y agua les acucie el hambre
y la sed de justicia.
Si inicias cada mañana con el propósito de
hacer algo bueno, y al llegar la noche concluyes que cuando menos lo
intentaste.
Entonces no habrá crisis en tu interior y afuera comenzará a amanecer.
Entonces no habrá crisis en tu interior y afuera comenzará a amanecer.
José Luis Torres. EMPORDONESES 2012
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A MODE DE DECÀLEG (Parafrassejant Kipling)
Si no consents que l'ambició et consumeixi i et derroti, sense deixar per això d’anhelar ser millor i superar-te.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A MODE DE DECÀLEG (Parafrassejant Kipling)
Si no consents que l'ambició et consumeixi i et derroti, sense deixar per això d’anhelar ser millor i superar-te.
Si no hipoteques el teu benestar futur al
plaer del present, i aconsegueixes alliberar-te dels lligams del passat, de
manera que siguis lliure.
Si en comptes d'envejar, emules a
aquell a qui admires, i intentes rectament superar-lo.
Si t’odien, i al mateix temps simplement rebutges l'odi que et tenen, i al mal que et fan respons amb menyspreu.
Si t’odien, i al mateix temps simplement rebutges l'odi que et tenen, i al mal que et fan respons amb menyspreu.
Si t'esforces amb la convicció que ets
necessari, perquè tens una fe en tu mateix que els altres et neguen.
Si malgrat el temor al fracàs no renúncies a
la lluita, perquè estàs convençut de la bondat que persegueixes.
Si atens més a la teva consciència que al que
els altres opinen sobre tu, i no et fan efecte les seves insídies canalles.
Si cerques la veritat dels fets i les coses,
perquè creus que la veritat existeix per damunt d'interessos espuris.
Si procures que els arribi el pa i l'aigua als
qui tenen fam i set, i als que tenen pa i aigua els meni la pressa la fam i la
set de justícia.
Si inicies cada matí amb el propòsit de fer
alguna cosa bona, i en arribar la nit conclous que si més no, ho vas intentar.
Llavors no hi haurà crisi en el teu interior i
a fora començarà a clarejar.
José Luis Torres. EMPORDONESES 2012
José Luis Torres. EMPORDONESES 2012
dilluns, 5 de març del 2012
Fragments del llibre “La Carta“ de l’Antoni Batista..
“Mientras algunos dirigentes como Ramón Tamames
o Josep Solé Barberá emergían de la clandestinidad, ayudados por sus currículos
profesionales, otros llevaban las riendas de lo prohibido. Miguel Núñez era uno
de ellos, dedicándose muy especialmente a formar a los jóvenes cuadros de la
universidad, a los que tomarían el relevo de quienes habían participado en la
Guerra Civil y sustituirían los fusiles por los micrófonos de los atriles
parlamentarios. Muy estimado por su manera de hacer política fue Jordi Dagá, el
entonces líder carismático de los estudiantes de Barcelona, capaz de dar un
mitin con una columna de la policía armada, a pie y a caballo, esperándole.
Dagá fue de los últimos detenidos sometidos a tortura."
"Mario Onaindía
Nachiondo fue doblemente héroe de aquella película de terror, porque el relato
estremecedor de sus torturas logró salir al exterior en cuanto entró en la
cárcel, y fue leído viva voce en asambleas de fábricas, barrios y universidades;
en la de Barcelona, el lector fue el profesor Manuel Sacristán, y la lectura
terminó con una brutal carga policial. Hubo un herido grave, que habría salido
muy mal parado si no hubiera sucedido en el campus de la Facultad de Medicina
del Hospital de San Pablo. Era el 3 de noviembre de 1970, fecha en principio
prevista para la vista oral del juicio, pero retrasada porque los letrados
trataban de ganar tiempo para poder estudiar un sumario entregado con premura,
sobre todo a partir de recursos procesales y gracias a que había entre los
imputados dos sacerdotes, que presentaban mayores problemas en función del
Concordato vigente del Estado con la Santa Sede y que inquietaba
particularmente a Pablo VI, que movió al nuncio en la maniobra dilatoria."
"Un mes después, el juicio se celebró, las
movilizaciones volvieron y la tortura se cebó en Jordi Dagá, el líder de los
estudiantes de Barcelona, el discípulo amado de Miguel Núñez. Le dieron golpes
por todas partes, le hicieron la «cigüeña» y lo levantaban cuando se caía
tirándole de los pelos y llevándose mechones como los sioux con la caballería
yanqui. Le hicieron la «ruleta rusa», lo bajaban a rastras a los calabozos. Con
la autoridad moral del que ha recibido, y no es nada propenso a la exageración,
vio cómo por aquellos mismos días pasaban por Jefatura los intelectuales y
artistas detenidos por el encierro solidario de Montserrat, les tomaban la
filiación y poco más, y sostiene con ahínco que hubo quien denunció torturas
sin haberlas padecido. Cando habla del tema, se indigna.. "
"Le telefonea Jordi Dagá, a quien Miguel quiere
muchísimo, el último estudiante que recibió leña de la policía y que escuchó la
pregunta de ritual, al son de los primeros puñetazos; «¿Qué te crees, que eres
Miguel Núñez?». Cuando la vida concatena casualidades todo es posible, de
Montalbán a Dagá, con el nexo de su paralelismo policíaco con Núñez, sólo han
transcurrido unos minutos."
Nota:
El textos són del llibre "La Carta" de l'Antoni Batista, i les imatges són del còmic "Miguel Núñez , mil vidas más" de l'Alfonso López, Pepe Gálvez i Joan Mundet.
El textos són del llibre "La Carta" de l'Antoni Batista, i les imatges són del còmic "Miguel Núñez , mil vidas más" de l'Alfonso López, Pepe Gálvez i Joan Mundet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)