dijous, 9 de maig del 2013

Ballade de Bonne Doctrine.



Il·lustracions  de Luigi Critone. Del seu llibre “Je, François Villon.”

Car ou soies porteur de bulles,
Pipeur ou hasardeur de dés,
Tailleur de faux coins, et te brûles
Comme ceux qui sont échaudés,
Traîtres parjurs, de foi vidés;
Soiës larron, ravis ou pilles:
Où en va l'acquêt, que cuidez?
Tout aux tavernes et aux filles.



Rime, raille, cymbale, luthes,
Comme fol, feintif, eshontés;
Farce, broulle, joue des flûtes;
Fais, ès villes et ès cités,
Farces, jeux et moralités;
Gagne au berlan, au glic, aux quilles,
Aussi bien va, or écoutez!
Tout aux tavernes et aux filles.


De tels ordures te recules?
Laboure, fauche champs et prés,
Sers et panse chevaux et mules,
S'aucunement tu n'es lettrés;
Assez auras, se prends en grés.
Mais, se chanvre broyes ou tilles,
Ne tends ton labour qu'as ouvrés
Tout aux tavernes et aux filles?


Chausses, pourpoints aiguilletés,
Robes, et toutes vos drapilles,
Ains que vous fassiez pis, portez
Tout aux tavernes et aux filles.


Versió catalana cantada per en Jaume Arnella.




Siguis sant Dimes o brivall,
moneder fals, saltaterrats,
Judes, tafur amb daus trucats,
mil cops passat bòria avall
i maleït des de les trones,
tant del saqueig com dels enganys,
on t'has pensat que van els guanys?
A les tavernes i a les dones.

Canta a la fira, actua al born,
boig, disfressat o descarat,
riu, xiula, plora o tot plegat,
pica, engalipa, toca el corn
i tant se val si desentones;
guanyis a bitlles o bé al cau,
tanmateix tot també recau
a les tavernes i a les dones.

Que et sembla baix això i recules?
Doncs llaura i sega camps i prats,
serveix i peix cavalls i mules
si no fas nombre amb els lletrats:
rendes tindràs i enhorabones.
Prô si feineges amb l'espart,
oi que també el fruit del teu art
va a les tavernes i a les dones?

Doncs abans que no la cagueu
porteu la roba i peces bones,
amb els vestits vostres de preu,
a les tavernes i a les dones.

diumenge, 28 d’abril del 2013

La Dernière Ballade de François Villon..


Còmic de Julian Peters sobre el poema de Villon que clou el "Testament".


Ici se clôt le testament
Et finit le pauvre Villon.
Venez à son enterrement,
Quand vous oirez le carillon,

Vêtus rouge avec vermillon,
Car en amour mourut martyr
Ce jura-t-il sur son couillon
Quand de ce monde voulut partir.



Je crois bien que pas ne ment
Car chassé fut comme un souillon
De ses amours haineusement;
Tant que, d'ici à Roussillon,

Brosse n'y a ni brossillon,
Qui n'eût, ce dit-il sans mentir,
Un lambeau de son cotillon
Quand de ce monde voulut partir.



Il est ainsi et tellement,
Quand mourut n'avait qu'un haillon;
Qui plus, en mourant, malement,
Le poignait d'amour l'aiguillon;

Plus aiguë que le ranguillon
D'un baudrier lui faisait sentir
(C'est de quoi nous émerveillons)
Quand de ce monde voulut partir.





Prince, gent comme émerillon,
Sachez qu'il fit au départir
Un trait but de vin morillon,
Quand de ce monde voulut partir.


Versió catalana cantada per Jaume Arnella..




Fineix i acaba el testament
ara i aquí el pobre Villon.
Veniu al seu enterrament
quan sentireu la ning-nang-nong
vestits de roig per tot color
car d'amor màrtir va morir:
ho va jurar pel seu colló
quan d'aquest món volgué sortir.

I prou que em sembla que ell no ment
car fou gitat com un bacó
pels seus amors malvadament
i de París al Rosselló
branca no hi ha ni branquilló
que no estripés de tant fugir
algun parrac del seu faldó
quan d'aquest món volgué sortir.

Això és així i ho és talment
que va morir sense calçó
i que morint ben virilment
l'Amor li alçà encara el fibló
més ben trempat que un bon punxó
i és del tot cert que el va sentir
amb un desfici colpidor
quan d'aquest món volgué sortir.

Dames gentils, homes amb sort,
sabeu què féu ans de partir?:
beure's un got del vi més fort
quan d'aquest món volgué sortir.

diumenge, 7 d’abril del 2013

"Los Diez Mandamientos"

El meu oncle Pepito Calciner recita "Los Diez Mandamientos", a la pel·lícula "Cabezas Cortadas" (1970) de Glauber Rocha.

 

“Dad al César lo que es del César 
y a Dios lo que es de Dios.”

Los diez mandamientos santos
voy yo a cantar a tu paloma
porqué me das tu el sí
y me tengas en memoria..

El primer mandamiento,
la primera cosa es amar
te tengo en el pensamiento
y no te puedo olvidar, sí.

El segundo no jurar, yo juré,
más de dos mil juramentos
de no olvidarte jamás
ni sacarte de mi pecho.

El tercero es ir a misa,
nunca estoy con atención,
siempre estoy pensando en ti
prenda de mi corazón, pon..

El cuarto es no faltar, yo falté…
y a mis padres el respeto
sólo para hablar contigo
tres palabras y en secreto.

El quinto no matarás,
yo no he muerto nunca a nadie,
sólo me han muerto a mi señora
y a usted la quieren matar, eh..

Niña ….. con, y en el balcón,
porqué no te metes dentro
que haces pecar a los hombres
y en el sexto mandamiento.

El séptimo no hurtar,
yo no he hurtado nunca a nadie
solo hurtaría yo y una niña
si me la negara su padre

El octavo no levantar
falso testimonio a nadie
pero a mí me lo levanta
y una niña de esta calle

El noveno no judiciar,
nunca peco judiciando
sólo judicio yo
es el matrimonio santo

Y el décimo no desear
a ninguna mujer ajena
sólo yo deseo a una,
para casarme con ella.

------------

"Cabezas Cortadas" (1970)


Ficha técnica

Director: Glauber Rocha.
Reparto: Francisco Rabal, Pierre Clémenti, Víctor Israel, Emma Cohen, Luis Ciges, Manuel Esteban, Rosa Maria Penna, Marta May, Carme Sansa, Emer Cardona, Enric Majó, José Jacomet, José Lifante.
Director de fotografía: Jaime Deu Casas.
Guionistas: Augusto Martínez Torres, Ricardo Muñoz Suay, Josefa Pruna, Glauber Rocha.
Diseño de producción: Fabiá Puigserver.
Producción: Filmscontacto, Mapa Filmes, Profilmes.