Balada i oració.

Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella

Pare Noè, que inventàreu la vinya

i Lot també, bevedor de secà

(a qui vull mica gens criticar

perquè l'Amor, que tants mals ens endinya

amb filles seves el fes ajuntar)

i sant Pitof patró excels d'aquest art.

Tots tres alhora vulgueu replegar

ai!, l'esperit del difunt Jean Cotart.

Era un sarment de la vostra nissaga

vi del més bo sempre va xerricar

No duia pas cap escut ni cap daga

prô mai ningú no li va arrabassar

el got de vi quan el duia a la mà.

Per a engatar-se no va fer mai tard.

Nobles senyors no deixéssiu vagar

ai!, l'esperit del difunt Jean Cotart.

Tentinejant com un vell que s'afanya

l'he vist sovint quan se'n 'nava a clapar

i una vegada es va fer una banya

perquè amb la mona es volia ajocar

En aquest món poc podríeu trobar

qui tant begués sense mai quedar fart.

Obriu al porta en sentir-lo trucar

a l'esperit del difunt Jean Cotart.

I si algun cop hagués escopit rai!...

Cridava fort: Tinc el coll com d'espart!

sense poder  estroncar la set mai

mai!, l'esperit del difunt Jean Cotart.

Testament de Villon. Lais I-II-III-IV

.......................................................

Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella 

En el meu any trentè d'edat,

amb la vergonya consumida,

ni poca-solta ni assenyat,

malgrat les penes sense mida

que Tibault d'Aussigny m'ha dat...

Si ell és bisbe i duu roquet

per beneir a tort i a dret

no ho és pas meu: n'he renegat.

No és bisbe meu, ni m'és senyor,

no tinc res seu, ni mig amén,

no li dec fe ni acatament,

no sóc cap be, ni ell és pastor.

Tot un estiu que em va tenir

amb aigua freda i un crostó

i fos com fos va ser coquí:

Que el tracti Déu com ell a mi.

I si ningú em volgués reprendre

dient que jo l'he maleït

prou que veurà si ho sap comprendre

que en res ni mai no n'he maldit

ni li vull mal gros ni petit:

tanta mercè com ell m'ha dat

tingui Jesús de pietat

per al seu cos i l'esperit.

I si m'ha estat cruel i inic

encara més que això que escric

jo vull que Déu celestial

li torni a ell ben igual.

Ens diu l'Església amb to greu:

«Pregueu germans per qui us vol mal.»

I doncs jo dic: «Punyent o lleu

el que ell m'ha fet ho passo a Déu.»

Double Ballade sur le mesme propos.

Text del llibre:  “Oeuvres de François Villon”

Gravats: Emile Bernat. 

---------------------------------------------

Versió catalana de: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella  

   

Estimeu doncs tant com vulgueu

i ajuntaments i festejar.

De tot això, què en traureu?

L'amor que és foll enfollir fa,

amb Salomó es va fer palès

i el fort Samsó s'hi encegà:

És més feliç qui no vol res!

Així Orfeu, tot i pagà,

amb tanta música i afany

per ben poquet no es va quedar

del mastí Cèrber al parany.

I el bell Narcís, un capsigrany

que enlluernat va caure a pes

i es va ofegar al fons de l'estany:

És més feliç qui no vol res!

O Sardanàpal, sobirà

que conquerí l'illa de Creta,

però després s'afemellà

filant tal com un marieta.

El rei David, que era profeta,

de Déu es va fer el desentès

veient rentar una panxeta:

És més feliç qui no vol res!

Amnon no va ser llepafils

si de Tamar era germà

i sense embuts ni mots subtils

la va forçar i desflorar.

Herodes, rei de tot Judà,

per quatre salts va quedar encès

i el sant Baptista va escapçar:

És més feliç qui no vol res!

I jo mateix, pobret de mi,

vaig rebre com bugada al riu,

nu com un cuc, no vull mentir,

sobre la causa i el motiu:

de Vaucelles Caterina es diu.

Noel, que en va sortir il·lès,

avui mateix encara riu:

És més feliç qui no vol res!

I aquest minyó podrà deixar

mai d'empaitar totes les mosses?

No!, i l'haurien de matar

com els bruixots i els tallabosses.

Li agraden més que a un gos les gosses,

boig hi confia com si res,

que siguin brunes o bé rosses:

És més feliç qui no vol res!