J. Andrádez va ser un del molts republicans que van haver d'exilar-se a França un cop acabada la Guerra Civil. Els exilats foren encabits en els camps de d'Argeles, Barcarés i Bram.
J. Andrádez en ha deixat una col·lecció de 28 dibuixos del seu primer any d'exili a França al camp de Bram. El periode de temps abasta des de l'arribada el 29 de gener del 1939 fins al Nadal del mateix anys.
Els podeu visionar en el següent enllaç:
Republicans rosincs al Camp de Refugiats de Barcarés (6-6-1939) Entre d'altres hi ha els germans Isaïas i l'Adrià Borràs, en Miquel Romanyac, en Ramon Margalef i el meu oncle Baldiri Marti, que havia estat alcalde de Roses per ERC durant la Guerra Civil.
La representació més antiga coneguda de la dansa de la mort data de 1424, quan
un mural que representa la dansa de la mort va ser pintat en les parets
exteriors del Cementiri dels Sants Innocents de París. Encara que les parets i
les pintures han estat destruïdes, les imatges es conserven en les xilografies
de l'edició de Guyot Marchant de la Danse Macabre de hommes, publicada el 1485.
L’autoria del poema que acompanya les il·lustracions mai ha estat establerta de
manera concloent, encara que des ben aviat es va atribuir a Jean Gerson,
canceller de la Sorbona, i de fet el seu to didàctic recorda els sermons pels
qualsGerson era tan famós.
El llibre de Marchant ràpidament va aconseguir gran popularitat.
L'edició original es va esgotar gairebé
immediatament, i va ser seguida en 1486 per una edició ampliada. En el mateix
any Marchant publicar la Danse Macabre
des Femmes.
