Portada d'El Quixot d'una edició castellana de 1730 de la Imprenta de la Viuda de Blas de Villa-Nueva de Madrid, on s'indica que s'hi afegeix "LA DEDICATORIA AL MISMO D. QUIXOTE, escrita por su Cronista, descubierta, y traducida con imponderable desvelo y trabajo."
4 comentaris:
Hola Salvi,
Realment sempre em deixes impressionada amb les teves troballes. I què dir-te'n d'aquesta, sorprenent! El fet que menicionis un filòleg de renom li dóna una credibilitat que, sens dubte, molts veuríem com a utòpica. És cert que l'abundància de catalanismes a "El Quixot" i les precises descripcions de Barcelona encaixen amb aquesta hipòtesi. És més, el Quixot en si -dins la ficció- és una traducció al castellà de l'historiador àrab Cide Hamete Benengeli. Quina ironia!
Només hi ha una cosa que em fa ballar el cap. Es creu que "El Quixot apòcrif" va ésser escrit per un ex-company de Cervantes a Argel. Estudis de Martí de Riquer apunten que Gerónimo de Passamonte -així es deia- va intentar plagiar l'obra de Cervantes com a venjança per la creació del personatge Ginés de Passamonte (un presoner a galeres que ridiculitza totalment). Aquest fet em manté en una posició conservadora envers el que exposes. Tal volta és degut al respecte que fa plantejar-se que allò que tota la vida has vist com a negre va agafant un to grisós. Una capsa de sorpreses, les teves investigacions!
Interessantíssim! Ja aniré passant. De moment, poso un enllaç del meu blog al teu.
I tant que sí! Només faltaria! Al blog n'hi ha molts de penjats. Això sí, digues-me quin has triat.
Gràcies a tu!
Ja ho he vist! T'agraeixo molt el detall i ja saps que, per qualsevol cosa que m'en vulguis comentar, t'escolto.
Records!
Hola!
Per fi he entrat al teu bloc!
Ja saps que la teoria catalana no m'acaba de quadrar..., però estic realment expectant per la xerrada amb el senyor Garolera...
Tant de bo m'hagi instruït prou per girar els arguments!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada