dissabte, 30 de maig de 2009

divendres, 29 de maig de 2009

Primer Memorial Sabastià Salellas



DIJOUS 28 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre, inauguració plaça Sebastià Salellas a Vila-roja (Girona), al costat del CAP.

DIVENDRES 29 DE MAIG
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Conferència Sebastià Salellas, lluitador a càrrec del Dr. J.Mª Terricabres. Presenta: Joan Sureda.

DISSABTE 30 DE MAIG
A les 12 del matí als Quatre Cantons de Girona, vermut popular anti-especulatiu
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona.
A les 7 de la tarda al Centre Social La Màquia (C/ dels Vern, 15 de Girona) presentació del llibre Rastros de Dixan, dedicat a Sebastià Salellas Magret, i projecció del documental del llibre amb alguns dels seus autors i protagonistes.
Organitza: Col•lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona i editorial Virus.

DILLUNS 1 DE JUNY
A les 8 del vespre a la llibreria 22, presentació del llibre de poesia de Rosa Font, Des de l'arrel, premi Cadaquès a Rosa Leveroni 2008.
A les 10 i quart del vespre, projecció de pel•lícula Hic Digitur Dei (Catalunya 1977) sobre la transició al cinema Truffaut. Presentarà la pel•lícula Guillem Terribas (president del col•lectiu de Crítics de Cinema de Girona) i Antoni Martí, director del film. En acabar la pel•lícula hi haurà un debat, moderat per Guillem Terribas, amb Salvi Jacomet, Xavier Corominas,.. i altres membres de la colla de Fontsabeu.

DIMARTS 2 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona: Taula rodona sobre les presons. Hi participen: Carles Monguilod (advocat), Mateu Seguí (Advocat), Begoña Garcia de Cortázar (treballadora social) i Xavier Palou Falcó (expres) Presenta: Benet Salellas (advocat).

DIMECRES 3 DE JUNY
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col•legi d’Advocats de Girona:
Conferència Llei de partits i dret de defensa a càrrec de l’advocada basca Jone Goirizelaia Presenta: Carles McCragh, vice-degà del Col•legi d’Advocats.
Organitza:Comissió per la creació de la Fundació Sebastià Salellas.
Col•labora: Ajuntament de Girona/ Col•legi d’Advocats de Girona/ Diputació de Girona/ Llibreria 22/ Punt Diari /Memòria, Lluita i Resistència- Taller de Cultura /Cinema Truffaut


divendres, 15 de maig de 2009

I Festival popular de poesia catalana (1970) (II)

Francesc Vallverdú. Hivern 1961

Gabriel Ferrater. Cançó del gosar poder.


Salvador Espriu.
Poema XXV de La Pell de Brau.


Joan Oliver.
Cloenda

I Festival popular de poesia catalana (1970) (I)

El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada completament diferent: el I Festival Popular de Poesia Catalana. La comissió organitzadora va aconseguir-ne el permís administratiu gràcies a una estratègia tan elemental com arriscada: tot es va tramitar a través de la Comissaria de Districte. Quan el Govern Civil de Barcelona va intuir com podia acabar aquell recital, potser ja era massa tard. El Price dels Poetes, nom que es va popularitzar posteriorment, va acollir la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú). La llista de noms, vista avui dia, converteix aquell recital en un acte mític. El Price dels Poetes va desbordar les expectatives més optimistes, i es va convertir en un acte d'afirmació poètica, catalana i política, d'afirmació de les llibertats més elementals. 
En Pere Portabella en va realitzar un documental. 


Joan Colomines. Presentació.


Agusti Bartra. Cartell per als murs de la meva pàtria (1969)

 
Joan Oliver. Corrandes de l'exili.

diumenge, 10 de maig de 2009

Per què Catalunya no té un estat propi?

















Al seu llibre "Notícia de Catalunya" el mestre J. Vicens Vives ho explica:

"No hem estat prou forts per a fer-nos la nostra pròpia història; vet ací la gran tragèdia col·lectiva. Mentre les formacions politiques es mesuraven a l'escala d'uns quants milers de gent d'armes i de dues dotzenes de galeres, hem pogut superar aquell gran inconvenient i hem assolit una plataforma històrica respectable. Ha estat l'època en què més ens hem sentit nosaltres mateixos. D'ací ve la nostra enyorança congènita per aquells temps de plenitud.
Però quan els estats s'han encimbellat damunt de nombrosos cossos d'exèrcit, quan els estols han reunit perfeccions tècniques i han calgut per a armar-los recursos econòmics fora del nostre abast, llavors hem entrat en la fase de la intranquil·litat col·lectiva.
Ben bé fa cinc segles que marxem d'esma, adés conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme polític i cultural."

Resistència

Avui he trobat a la xarxa aquest comentari sobre el mestre Jaume Vicens Vives:
Cita:
No va perdre massa temps planyent el retrocés després del gran desastre. Ni va voler lluitar contra els corrents històrics. Ja deia ell que això sol pagar-se car. I perquè no va voler lluitar des de trinxeres que li semblaven ineficients, Vicens Vives fou mal comprès sovint i fins blasmat en alta o mitja veu moltes vegades.
Amb injustícia, perquè ell va infondre al nucli per ell suggestionat dels seus deixebles, la consciència d'aquella onada de vitalitat que va detectar en el segle màxim de la que anomenem decadència: vers 1680. No sóc pas jo l'únic que recordarà una intervenció seva a la Societat Catalana d'Estudis Històrics on va precisar la significació d'aquella data: aleshores, deia, "de la defensiva passàrem a l'ofensiva."