dissabte, 12 d’octubre de 2013

Els mas usos i les obligacions feudals a la Catalunya medieval.



Els mals usos són un conjunt de costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'Edat Mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països europeus. Aquestes obligacions es poden relacionar amb el Ius Maletractandi, un dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202 que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns.
Al Principat de Catalunya la població va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Trobem sobretot aquests mals usos amb relació amb les terres de l'anomenada Catalunya Vella.
La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences.
Als Usatges de Barcelona només s'hi recullen tres d'aquestes obligacions (intestia, cugucia i eixorquia), però a la pràctica varen existir-ne més, tot i que els més freqüents són:


Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus béns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Pella i Forgas esmenta com a costum del mal ús d'intestia a la diòcesi de Giron,  que "l'home jove” que moria intestat i sense fills, els seus bens es repartien en tres parts una d'elles era per al senyor, l'altra per als familiar i la darrera es subdividia altre cop en tres part una per a la família, l'altra per als clergues, per a que resessin per l'ànima del finat i la darrera per a repartir entre els pobres.

Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'herència del pagès que no té descendència.

Cugúcia: Si la muller del pagès era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels béns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels béns, si la dona no el tenia.

Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortuït de les seves pertinences.

Ferma d'espoli forçada: Era l'exacció d'una part dels béns dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor, arran del matrimoni dels seus vassalls. Hem de recordar que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor, el domini directe.

Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona eren dos sous i vuit diners.
A aquests sis mals usos principals, encara es poden afegir altres costums senyorials, com:




Host: Dret annex al senyor d’una baronia, pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava.

Cavalcada: Expedició armada de saqueig i de càstig, a la qual havien de concórrer els vassalls menors de 60 anys per manament del senyor respectiu.

Firma d'espoli: Pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).

Empara: Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.

Entrada: Pacte agregat a l’emfiteusi en virtut del qual l’estabilient pot percebre de l’emfiteuta una quantitat en el moment d’establir-se la finca.

Tasca:  Imposició senyorial que fou imposada a Catalunya al començament del segle X, era  la forma d’imposició territorial més estesa a les zones frontereres. Fins al segle XV equivalgué a una onzena part de la collita.

Farga de destret: El pagès té l'obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor. Era el monopoli o destret senyorial de la ferreria o lloçol.

Molí: Obligació o destret de moldre el blat al molí senyorial.

Forn: Obligació o destret de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat.

Jova: És l'obligació del pagès de treballar amb un jou d'animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.

Tragí: Obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.

Guàrdia: Obligació de fer col·laborar en la defensa o vigilància d’un nucli de poblament, especialment a les zones frontereres.

Obres dels castell i sagreraÉs l'obligació del pagès de treballar en les obrer de construcció i manteniment del castell i la segrea dels senyor.

Els Mals Usos varen ser una de les causes, si bé no l'única, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en què foren abolits per Ferran II d'Aragó per la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.