dijous, 18 de novembre de 2010

Taxista. Pau Riba












Primera versió.













Segona versió

dimecres, 17 de novembre de 2010

Saint-Just.

"No és possible regnar de mode innocent",


Louis Antonie Leon Saint-Just, (Décize, Nièvre, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès. Els seus partidaris el van anomenar l'"arcàngel de la Revolució" i els seus detractors l'"arcàngel del Terror"
Fill de Louis Jean de Saint-Just de Richebourg (1716-1777), un militar condecorat amb l'Orde de Sant Lluís, i de Marie-Anne Robinot (1736-1761). Va estudiar Dret junt amb Jacques-Pierre Brissot i Georges Jacques Danton a Reims. Va robar unes joies a sa mare, i en va ser perseguit per la justícia. Va ser empresonat durant sis mesos a finals de 1786. Aquest episodi va tenir una evident influència en la redacció del seu poema, a vegades eròtic, "Organt", crítica de la monarquia absoluta i de la noblesa.

Va participar des del principi en la Revolució a París, tot i que després es va traslladar a Blérancourt per a reunir-se amb la seua família. A Blérancourt va aconseguir el grau de tinent coronel de la Guàrdia Nacional al juliol de 1789. Aquest contacte amb la població rural li va servir d'aprenentatge polític, i a partir d'aleshores es va implicar molt en la vida local. Revolucionari radical, va participar en la Festa de la Federació, l'any 1790, va formar part del dispositiu que va escortar a Lluís XVI de tornada, després del seu intent de fuga. Va conèixer a Robespierre, de qui va esdevenir una de les persones més pròximes. Com en el cas de Robespierre, Saint-Just es va sentir fascinat per la cultura grecoromana (origen de la democràcia i la República) i es va comparar amb Brutus.

Diputat l'any 1791 en l'Assemblea Legislativa, se li va negar el dret a ocupar el seu escó a causa de la seua edat. Va resultar escollit pel departament d'Aisne l'any 1792 en la Convenció i es va unir al Partit de la Muntanya. Prompte es va revelar com un dels principals oradors, tant durant el procés a Lluís XVI (durant el qual va pronunciar aquestes frases d'una implacable retòrica inspirada en Rousseau: "No és possible regnar de mode innocent", "Tot rei és un rebel o un usurpador") com durant la redacció de la Constitució. La seua vehemència i el seu incontestable talent retòric faran d'ell una de les veus de la muntanya i, després, del Comitè de Salvació Pública, abatent-se sense pietat contra els seus adversaris girondins. Després de les diverses conspiracions del rei es va mostrar partidari d'executar a Lluís XVI i a la seua esposa Maria Antonieta, que també havia recorregut a la seua família a Àustria per a tractar de derrocar per la força de les armes el govern revolucionari.

Membre en diverses ocasions del Comitè de Salvació Pública, se li va comissionar al front dels exèrcits, junt amb el seu amic i company en la Convenció Philippe Le Bas, des del 22 d'octubre de 1793 fins mitjan de gener de 1794, en l'exèrcit del Rhin. Hi va restablir la disciplina i hi va obtenir el respecte i la consideració dels soldats, tot i que també es va mostrar impassible a l'hora d'executar als dissidents, la qual cosa li va proporcionar reputació de ser un dels més radicals en el període del Terror. Va aconseguir prendre Bitche i alliberar Landau.
De tornada a París, va ser un dels protagonistes en la caiguda dels dantonistes i dels hebertistes.
Va tornar a ser comissionat el 28 d'abril, partidari de l'ofensiva a ultrança, que va acabar amb les victòries de Kortrijk i de Fleurus.

En l'anomenada reacció termidoriana, Saint-Just i Robespierre van ser detinguts per les forces contrarevolucionàries i reaccionàries, representants de la burgesia liberal rica, espantada amb el curs dels esdeveniments. En un moment en què tots els antics col•laboradors de Robespierre van decidir trair-lo, Saint-Just va donar proves inequívoques de la seua integritat i li va donar suport fins al final. Malgrat que el poble de París es va alçar en armes i va alliberar a ambdós, Saint-Just es va negar a organitzar les forces populars. Detingut una altra vegada pels conservadors, en la farsa de judici que es va organitzar, es va negar a respondre a les acusacions que se li imputaven, i va ser executat en la guillotina junt amb Robespierre i els seus partidaris el 10 de Termidor.
(De la Viquipèdia)..

Documental sobre Jaume Vicens Vives.


"Jaume Vicens Vives. Renovar la història, construir un país." 


Al 1957 Jaume Vicens Vives va escriure un manifest clandestí que avança en 20 anys els principis polítics sobre els que es farà la transició democràtica. Un text que serveix de punt de partida per aquest documental que tracta de donar resposta a dues preguntes: Com es va anar conformant el pensament polític, intel.lectual i historiogràfic de Jaume Vicens Vives? Per què Vicens Vives esdevingué una de les figures més importants de la cultura catalana?

diumenge, 7 de novembre de 2010

Recuperant el Quico Pi de la Serra...

El Quico Pi de la Serra ha estat el Poulidor de la Nova Cançó... Sempre ha tingut al davant Anquetils com el Raimon, el Llach o el Serrat...
Però per a mi el Quico també es mereix el maillot groc ....


LA CULTURA (Quico Pi de la Serra a les "6 Hores de Canet")

Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura caradura i amb censura,
amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura,
amb cintura i amb magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita,
generalment en manca més que en sobra,
generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto
d'altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més a veure amb gana que amb Beethoven,
si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta,
sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
després, ja en parlarem si en teniu ganes,
que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori,
què és el que vull dir amb això, vosté mateix,
jo em faig la meva cuina i si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana
i m'ho demanes bé, te'n donaré;
en fi, per un preu que crec raonable,
podràs mastegar un sol, la, si, do, re.

La imaginació al poder.

No sé de qui ha estat la idea, però penso que és encertada...











Col.locar les persones d'edat en les presons i els delinqüents a les residències d'ancians.
D'aquesta manera, els nostres avis tindrien accés a una dutxa cada dia, a l'oci, passejos, medicaments, exàmens dentals i mèdics regulars i tindrien cadires de rodes a la seva disposició..
Rebrien diners en comptes de pagar per l'allotjament. Tindrien dret a la vigilància contínua per video, de manera que immediatament rebrien l'assistència després d'una caiguda o una altra emergència. Els seus llits es canviarien dues vegades a la setmana, i tindrien la roba rentada i planxada amb regularitat.
Un guàrdia passaria cada 20 minuts i els portaria els seus menjars i els seus entrepans directament a la seva habitació.
Tindrien un lloc especial per rebre la seva família. Tindrien accés a una biblioteca, sala d'exercicis, teràpia física i espiritual, així com la piscina i fins i tot l'ensenyament gratuït.
Pijames, sabates, sabatilles i assistència jurídica gratuïta a petició.
Habitació, privada i segura per a tots, amb un pati d'exercicis, envoltat per un bonic jardí.
Cada persona d'edat tindria dret a un ordinador, televisió, ràdio i trucades il·limitades.
Tindrien una "junta directiva" per escoltar les queixes i els guàrdies tindrien un codi de conducta que s'ha de respectar!
I els delinqüents haurien plats freds, es quedarien sols i sense vigilància. Els llums s'apagarien a les 20:00 hrs.
Tindrien dret a un bany a la setmana. Viurien en una petita habitació i per la qual haurien de pagar un mínim de 1.500 € al mes...
D'aquesta manera hi hauria justícia per a tots!

dilluns, 1 de novembre de 2010

En la mort de Joan Solà.

"La persona, la llengua i el país han de ser independents del partit..." (Joan Solà)

Joan Solà, reconegut com un dels grans lingüistes d'aquest país, ha mort la matinada del 27 d'octubre als 70 anys, després d'una llarga malaltia. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser sempre una persona compromesa amb la realitat lingüística i política del país. El recordem amb Narcís Garolera, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, i amb Ernest Rusinés, cap dels Serveis Lingüístics de TV3 i alumne de Joan Solà.