divendres, 22 de febrer del 2008

El Quixot i les Matemàtiques


Avui he rebut el següent escrit d'un lector que no ha deixat el seu nom.

Jo, que també sóc del Maresme, però de ciències, també he fet un petit estudi que pot aportar alguna cosa al cas. 
Resulta que les freqüències de les paraules emprades en un text, varien d'un escriptor a un altre. També varien en funció del gènere literari, la temàtica, del temps verbal emprat i molts altres factors. Però es poden fer uns "espectres" del lèxic que depenen molt de l'autor i poc dels altres factors. Bàsicament consisteix a establir el nombre i freqüències dels mots emprats, aplegar juntes les diverses formés per exemple d'un verb, separar noms propis i ordenar les paraules de més emprada a menys i a partir d'aquí determinar uns valors numèrics. Aleshores es veu que hi ha alguns d'aquest números que són bastant constants dins de les obres d'un mateix autor i altres que no. També hi ha paràmetres que permeten distingir una obra d'un autor d'una senzillament traduïda o adaptada per ell. 
Aplicant aquest mètode, d'una banda al Quixot, i d'altra banda a les "novelas ejemplares" queda clara una cosa: no les va escriure la mateixa persona. I és més, els resultats donen com a probable que l'autor de les "novelas ejemplares" fos el mateix que el traductor o adaptador del Quijote. 
La gent de lletres, inclòs en Bilbeny, no se'n refia gens d'aquests sistemes que no tenen res a veure amb els seus mètodes originals, però el cas és que algunes editorials els fan servir per detectar —amb èxit— els "negres", i que han permès detectar obres atribuïdes a Molière, que van ser escrites per Jean Racine, cosa que per altres mètodes s'ha pogut comprovar a posteriori per altres fonts, malgrat que la immensa majoria de textos i professors de literatura, no ho volen admetre. 
Fent una mica de lletres puc dir que el Quixot està ple de referències a la cultura clàssica, que no apareixen en absolut a cap de les altre obres atribuïdes a Cervantes. 
Algú amb una cultura àmplia en un camp d'interès literari, pot fer-la servir la cultura classica, en una sola de les seves obres? No és versemblant. 
En absolut aventuro hipòtesis sobre els autors reals, que no conec gaire la literatura de l'època, sols constato que la versió oficial no sembla versemblant. 

1 comentari:

cuestas ha dit...

Vella reflexió la del Quixot. Tanmateix el teu lector explica, perfectament quines són les pautes que otorguen "raons" a aquells que dubten de l´autoría. Sempre sorprén com dones llums a qüestions tant sucosses...