dissabte, 20 de setembre de 2008

Nazis del segle XXI

Em sembla que va ser Jorge Santayana que va dir "Aquells pobles que no coneixen o obliden la seva història estan comdemnats a repetir-la"

L'accés dels nazis al poder a Alemanya es va produir en un context de profunda depressió econòmica, feia poc del crack de 1929. Va tenir com a base la incapacitat de la República de Weimar de donar solució a la crisi econòmica, així com el suport financer dels capitalistes per fer front a la possibilitat que comunistes i socialdemòcrates arribessin al poder a Alemanya..
El discurs nazi estava basat en l'exaltació del sentiment nacionalista, el descrèdit dels partits tradicionals, l'odi als jueus i als homosexuals i els atacs de tota mena a comunistes i socialdemòcrates.
Avui, al segle XXI, en una situació de crisi econòmica profunda, podem escoltar dircursos semblants, l'única cosa que canvia és que en comptes de l'odi als jueus practiquen l'odi a l'immigrant.
Esperem que la història no es repeteixi.


Federico Jiménez Losantos a Miami

Bachelet i Chacón

Zapatero ha comparat Chacón amb la presidenta de Xile, Bachelet, que els únics mèrits polítics que se li coneixen és que el seu pare, el general Bachelet, va ser depurat per un altre general, el que vencé, Pinochet. Coses de generals. La criminalització del general Pinochet és un dels símbols de l’esquerra. És una icona, tal com la fotografia de Bachelet és penjada a molts bars de lesbianes. L’esquerra que penja pòsters sense preguntar-se mai per la realitat i és capaç de qualsevol cosa per tal de poder seguir vivint del tòpic i no haver de pensar. Aquesta esquerra que lloa el sistema educatiu de Castro i es posa les mans al cap pels nens segrestats de Xile. La mateixa que es manifestava contra l’Aznar per la guerra de l’Iraq i ara mira per la tele com els tiets de la Xina massacren tibetans. Quan caigué el Mur resumiren que la idea era bona i que la culpa de tot la tingueren les persones que l’aplicaren.
Bachelet i Chacón tenen en comú que per explicar llurs mèrits hem de referir-nos a les circumstàncies. Bachelet és filla d’un general assassinat i la Chacón és una dona i de barriada. A Espanya, com sempre, acaben puntuant coses de més avall. Si mirem la realitat, és veritat que Pinochet en pelà més d’uns quants, però va deslliurar Xile de l’atrocitat comunista i va donar-li la prosperitat gràcies a la qual encara avui és l’únic país seriós de l’Amèrica de baix. Va convocar eleccions i va plegar, cosa que mai no ha fet cap dels comunistots que l’esquerra idolatra tant. Si mirem la realitat, Chacón va ser una horrible ministra d’habitatge, el seu pla el van haver de retirar, i durant la campanya, incapaç de cap idea, va lluir ventre prenyat. Ja fa bé Zapatero de comparar-les, tot i que em temo que les volia afalagar.
Salvador Sostres

2 comentaris:

mcapdevila ha dit...

La màxima de conèixer la història o repetirla, és de George Santayama, et puc donar el document si t'interessa

Anònim ha dit...

Quina diferència hi ha entre el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català?