Hegel. La dialèctica de l'Amo i l'Esclau.

El desig, un impuls humà que serà protagonista en el psicoanàlisi i en la filosofia postestructuralista, constitueix un aspecte central de la Fenomenologia de l'esperit. L'home adquireix consciència de si en veure's com el que no té el que desitja. El desig és acció perquè es vol eliminar la cosa desitjada com a independent, per assimilar-la al jo desitjant. Però el desig de menjar o copular roman encara en el món natural, biològic. El veritable desig humà és desig d'un altre desig, és a dir desitjar el reconeixement de l'altre, i així sorgeix la lluita de consciències pel reconeixement mutu. Aquesta lluita no pot acabar amb la mort de l'adversari perquè el sobrevivent no tindria ningú que el reconegués. Cal, doncs, que un d'ells abandoni la lluita i reconegui l'altre sense ser reconegut per aquest; s'estableix d'aquesta manera la relació d'amo i esclau. L'esclau intenta convèncer-se que encara encadenat és lliure, forja ideologies que col·loquen la llibertat fora del món real, com l'estoïcisme, l'escepticisme o la "consciència dissortada", símbol del cristianisme.

Però l'Amo que depèn del treball de l'Esclau acaba sent Esclau de l'Esclau i l'Esclau és en certa manera l'Amo de l'Amo. Només amb l'alliberament de l'Esclau es dóna el reconeixement veritable d'un home per un altre home.

La dialèctica de l'Amo i l'Esclau, el capítol més famós del llibre, va influir en dos autors en forma diametralment oposada: en Nietzsche, per afirmar l'Amo contra l'Esclau i en Marx, per considerar que l'Esclau amb el seu treball transformava el món i acabaria per alliberar-se de l'Amo.

No s'ha reparat que va ser Hegel el primer que a la Fenomenologia de l'esperit va analitzar, premonitòriament, certes peculiaritats del feixisme, en descobrir, referint-se a l'Imperi Romà, alguns aspectes del totalitarisme modern: l'ús polític de l'inconscient, de l'irracional - "la passió de la nit", "el regne subterrani", "el dret de les ombres"- reprimits per l'ordre social -"la llei del dia"- i a la vegada manipuladors quan calia mobilitzar les masses, sobretot la joventut, per la guerra o la violència física.   
(J.J. Sebreli)

Visionar la conferència de J. P. Feinmann