Reflexions d'un jove per a l'elecció de la seva professió.

 

Fragment de l'assaig que Marx va escriure quan tenia 17 anys per als exàmens escolars al Gimnasium Reial Frederick William III a Trèveris, entre el 10 i 16 agost 1835

La guia principal que ha de dirigir-nos en l'elecció d'una carrera és el benestar de la humanitat i la nostra pròpia perfecció. No s'ha de pensar que aquests dos interessos puguin estar en conflicte, que un haurà de destruir l'altre, ans al contrari, la naturalesa de l’home està constituïda de tal manera que només pot aconseguir la seva pròpia perfecció treballant per la perfecció, pel bé dels seus semblants.
Si hom només treballa per a si mateix, potser pot tornar-se un famós de l'aprenentatge, un gran savi, un poeta excel·lent, però mai pot ser perfecte, mai pot ser veritablement gran.
La història anomena a aquests homes els més grans, els que s'han ennoblit treballant pel bé comú. L’experiència aclama com el més feliç a qui ha fet el més gran nombre de persones felices. La religió mateixa ens ensenya que l'ideal de vida a qui tots s'esforcen en imitar,  es va sacrificar per causa de la humanitat, i ¿qui s'atreviria a oposar-se a tals judicis?
Si a la vida hem escollit la posició des de la qual podem treballar més en benefici de la humanitat, cap càrrega ens pot doblegar, perquè són sacrificis en benefici de tots, llavors experimentarem una no petita, ni limitada, egoïsta alegria, i la nostra felicitat serà la de milions d’humans, els nostres fets es viuran calladament, però per sempre per la feina, i sobre les nostres cendres s'abocaran les ardents llàgrimes de la gent noble.