dilluns, 15 de desembre de 2008

La lletra no entra ni amb sang

Article d'en Félix de Azúa, publicat a "El Periódico de Catalunya" el dissabte 13 de desembre

Un amic que té l'infortuni de ser professor d'institut va advertir el full d'informes interns a sobre de la taula del director. Cada dia, un professor de guàrdia anota allò que en l'argot burocràtic se sol anomenar "incidències". Aquests informes són secrets i ni sabem si en fan tots els centres d'ensenyament mitjà. L'informe era tan esgarrifós que, sense pensar-s'ho dues vegades, en va fer una fotocòpia i me la va enviar perquè veiés com és la vida normal d'un institut a l'Espanya actual. Semblava un serial d'adolescents. Una altra prova que la tele és l'únic centre pedagògic del país.
Un noi bufeteja una noia i quan el professor el subjecta pel braç altres xavals criden "¡Ara, ara!", i el professor rep una pallissa de puntades de peu. Una professora expulsa de classe un alumne i el seu amic crida: "¡Dóna-li una hòstia, que no et pot fer res!". Hi ha escenes de sexe als vàters, de violència amb pares d'alumnes, porros per tot arreu, amenaces, humiliacions, furts, i així durant tres folis. És desolador perquè aquell institut ni està en un barri dur, ni és particularment difícil.
Truco al meu amic i li dic que seria interessant publicar l'informe tal com està, sense afegir-hi ni una coma, i que demani permís al col.lega que el firma. Per descomptat, esborrant els noms i amagant la ciutat de l'institut. Així ho fa el meu amic, però la resposta és un crit d'espant. "¡Tu vols que em matin! Si s'assabenten que he divulgat aquest informe, em trituren". ¿Qui? Els seus propis caps.
L'ocultació del que està passant en l'ensenyament (el pitjor d'Europa) es diria pactada pels funcionaris polítics i els sindicats. Se sap que només a Catalunya l'any passat 163 professors van denunciar agressions d'alumnes (ANP). ¡Com devien ser cada un d'aquells atacs per posar-los en mans de la nostra adorable Administració! ¡I quants se n'han de produir perquè aflori aquesta punta d'iceberg!
Si es comporten així amb els professors, ¿com deuen ser les relacions entre els alumnes? Doncs pur feixisme: terror i silenci.