dimecres, 29 de setembre de 2010

Quin és el fonament de l'existència autèntica?


Si el fonament de la existència inautèntica era la negació de la finitud del Dasein. El que fonamenta l'existència autèntica és enfrontar-s'hi, acceptar aquesta finitud. És a dir, el Dasein autèntic sap que morirà. Sap que el seu ésser és ser per a la mort i ho accepta. I això dóna densitat a la seva existència. Això li dóna autenticitat. Això el porta, justament, a una existència que no es dissol en "l'un", aquest garbuix on tots estan així.
L'existent autèntic està separat del món del “es diu”, perquè abans que res ha acceptat la seva finitud. A partir d'aquesta acceptació, ell és ell. En conseqüència, tria el que vol llegir, parla del que vol parlar. Però el fonamental és això: Enfronta l'angoixa que li produeix el fet que ningú pot morir per ell. En canvi, l'existent inautèntic, en no poder enfrontar la seva finitud, enfronta la vida amb una lleugeresa que és la lleugeresa de l'inautèntic, la lleugeresa d'acceptar tot el que em diguin, i tot el que m'expliquin i tot el que em venguin, per sufocar en mi l'angoixa de morir. Llavors, es nega a acceptar que l'existència té misteris. I que el misteri fonamental, potser, de l'existència, sigui aquesta capacitat sorprenent del Dasein de saber que morirà, i seguir vivint. I en la vida inautèntica tot misteri, diu Heidegger, perd el seu encant perquè jo no vaig darrere de cap misteri si no vaig darrere de res nou. Sinó que vaig darrere del que ja s'ha dit, del que ja es va crear, del que ja es va establir. Sóc un no-res, però no un no-res com els que em revela la finitud. No. Sóc una cosa. Sóc una cosa que es dissol en l'anonimat de tot el que ha estat creat, justament, perquè els homes no prenguin consciència de res. Llavors el món de “l’un”, de l'anonimat, de “l'es diu”, de “l'es parla”, de les enraonies ... Aquest món està constituït perquè el Dasein no prengui consciència de si mateix, ni del seu destí, ni de la seva condició de ser-per-a-la-mort.
Ara bé. ¿Qui construeix aquest món? ¿Qui construeix el món de l'anonimat que és allà i possibilita que m’inclogui en ell, i jo tingui una vida inautèntica? Aquest món està constituït pels poderosos "Altres". Llavors diu Heidegger: "Quan jo accepto aquest món estic sota el domini dels altres".
Què és el domini dels altres? Jo crec que avui el poder del domini dels altres ve donat pels mitjans de comunicació. Perquè a través dels mitjans de comunicació -i aquí prenc una frase de Foucault- "Els subjectes són subjectats". Llavors, si els subjectes són subjectats a través dels mitjans de comunicació, vol dir que els subjectes són sotmesos al domini dels altres. Perquè els subjectes no tenen la possessió dels mitjans, sinó que la tenen els “Altres”, els senyors “Altres”, els poderosos senyors “Altres”. I aquest domini dels “Altres” elimina tota possibilitat de vida autèntica.
Si jo sóc aquest tipus que viu repetint les idees que li diuen, les coses que ha de comprar, els programes que ha de veure ... Està aniquilada tota possibilitat crítica de la consciència. La meva capacitat crítica és aniquilada. I vostès pensin.... aquest tipus que va a la feina cada dia, que dina desordenadament i malament, que viatja malament quan torna a casa, i quan torna a casa encén una televisió que li entrega, per dir-ho suaument, escombraries ... Aquest tipus no pot, no pot sortir del domini dels altres. És una tristesa realment. Perquè passar-se la vida sota el domini dels altres i mai dir una paraula pròpia, és com haver viscut mort.
J.P. Feinman (Filosofia aquí y ahora)