El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n’hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l’ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d’incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina i a la seva organització autònoma. L’ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar. Col·lectivament hem de maldar perquè els flagells i les causes de desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar, si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permeti de fruir del lleure d’una manera creativa i enriquidora. Hem de fer això estenent la nostra mirada prop de nosaltres, però mirant tot el planeta que volem conservar, perquè la immensa majoria hi visqui en condicions i en llibertat, que és un fi en si mateixa.
Ernest Lluch i Martín
2 de gener de 1999
3 comentaris:
De vegades penso que l'home no pot deixar el lastre de la seva animalitat. Sense la construcció d'un nou home no es podrà instaurar un règim igualitari en oportunitats.
Bé avui estic una mica pessimista.
Paco
Als Jardíns Ernest Lluch de Santa Coloma de Gramenet hi ha una placa rovellada de ferro amb lletres que diuen: "Hem d'estendre la nostra mirada prop de nosaltres. Però mirant tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és fi en si mateixa. Ernest Lluch 1937-2000". Sabeu qui va triar aquest text?
Benvolgut Pere...
Desconec qui va triar la cita a la que et refereixes..
Ho pots demanar a la Fundació Ernest Lluch:
http://fundacioernestlluch.org/
Publica un comentari a l'entrada