L'obra està estructurada en breus quadres escènics independents: sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc, una versió reduïda i versificada de Primera història d'Esther, i diverses interpolacions poètiques (procedents sobretot de Les cançons d'Ariadna), algunes simplement recitades, altres acompanyades d'una actuació mímica.
No sols l'univers de Sinera (Arenys de Mar) queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d'un accident laboral o una família de grans navegants en decadència; sinó també Lavínia (Barcelona), amb l'èxit social dels xarlatans doctrinaris i aduladors, i algun indret de l'estranger, com l'Alemanya nazi, amb la fredor d'una científica carregada de prejudicis i dogmatismes.
Paper destacat com a presentadors o narradors dels episodis i com a recitadors dels poemes tenen l'Altíssim, l'Autor i Salom, tots tres alter ego de l'autor, però els principals mestres de cerimònies són Ariadna i Teseu, de manera que també aquesta obra vol ser un mostrari del laberint grotesc que és el món i la vida per a Espriu.
L'obra s'obre i es clou amb dues escenes corals: la inicial, un laberint desordenat, i la final, una dansa o ronda, totes dues governades per la Mort, una dona de poble que, acompanyada pel drapaire Quel·la, fa, amb la seva presència permanent, de personatge aglutinador de tots els episodis i nivells d'acció. En la línia dels grans mestres de la direcció del segle XX, Salvat i Espriu van concebre una obra total en la qual es preveu l'ús de ciclorames, de projeccions cinematogràfiques i d'una complexa luminotècnia. Nombroses i llargues acotacions demanen una caracterització i una interpretació que alternen o combinen realisme amb expressionisme, naturalitat amb automatisme, hieratisme amb histrionisme.
Introducció
Primer nexe de Teseu i Ariadna.
L´ós Nicolau
Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis.
Petites cobles d'entenebrats.
Segon nexe de Teseu i Ariadna.
Quasi-conte alemany.
Perquè miris després aquests saltimbanquis.
L'auca d'Ester sense h. (I)
L'auca d'Ester sense h. (II)
Entremés: Conversió i mort de Quim Federal. (I)
Entremés: Conversió i mort de Quim Federal. (II)
Quart nexe de Teseu i Ariadna.
Quan la llum pujada des del fons del mar.
Tòpic
Cinquè nexe de Teseu i Ariadna.
Baralla de dos cecs captàires.
Salom. Introducció a Crisant.
Últim nexe de Teseu i Ariadna.
7 comentaris:
Moltes gràcies, Salvi, per aquesta Ronda de mort a Sinera!
He descobert tard el teu blog, però és fantàstic.
Tinc els tres vinils de la Ronda des que van sortir editats (Edigsa 1968?) i de jove els havia escoltats atentament mil vegades. Encara avui me'n sé trossos sencers, no tan sols els poemes, que és fácil, sinó proses (el discurs d'Esperanceta Trinquis, les repliques dels nois, les cobles dels entenebrats, Tòpic, Teoria de Crisant, el Quasi-conte alemany... i els diàlegs de Teseu i Ariadna). A més, he representat moltes vegades la Conversió i mort de Quim Federal amb un grup d'aficionats: jo hi feia de Ventura, el sagristà.
Una meravella, poder-los tornar a escoltar ara (que tinc els discs, però ja no tocadiscs). Gràcies.
Gràcies KRT...
El vinils els vaig trobar al Encants de Barcelona...
Moltes gracies .
Recordes qui eren els actors. Jo era molt joveneta i no els recordo peró la vaig veura tres vegades.
Moltes gracies .
Recordes qui eren els actors. Jo era molt joveneta i no els recordo peró la vaig veura tres vegades.
Director RICARD SALVAT
Actors LLUIS TARRAU, MARIA JESÚS ANDANY, MARINA NOREG, SANTOS HERNÀNDEZ, JULIÀ NAVARRO, JOSEP ESTÈVEZ, ROSA MARIA ESPINET, CARME SANSA, MARAGIRIDA NEYRA, ADELA ARMENGOL, LALY SURÓS, MONTSERRAT CASTELLVELL, MARIA TUBAU, ANTONI CANAL,JOSEP RUIZ LIFANTE, FRANCESC BARNILS, JOSEP ANTÓN LOPEZ, VICTOR VILELLA, JOSEP LLUIS FONOLL, MANUEL TRILLA, JOSEP IGNASI ABADAL, CARME FORTUNY, JUAN TENA, SANTOS HERNÁNDEZ,
No vaig arribar a veure Ronda de mort a Sinera, encara que a traves de l'Escola Isabel de Villena coneixia a diferents actors que hi sortien (alguns eren també professors al Villena, com la Carme Sansa, la Carme Fortuny i crec que la Maria Tubau.
En qualsevol cas, era molt l'entorn en el que ens movíem. El meu pare va traduir La pell de Brau a Ruedo Ibérico, amb una nota crítica de la Maria Aurèlia Capmany (també molt relacionada amb el Villena). Crec que l'edició de Ruedo Ibérico va sortir el 1963. Més endavant, segons unes cartes que s'han trobat de l'Espriu al meu pare, per aquest temps el meu pare ja estava buscant-li traductor de La pell de breu a l'italià.
Julia Goytisolo
Publica un comentari a l'entrada