Canta: Jaume Arnella
Benvinguts a aquesta festa
les senyores i els senyors.
Benvinguts a l’habitatge
dels dalinians voladors.
La festa que aquí ens aplega
ens
ofereix un gran banquet
per
celebrar la diada
del gran Salvi Jacomet.
Es un goig que puguem fer-ho,
és un goig poder-li dir
tot picant alguna tapa
i remullant-ho amb bon vi.
Si ens licites Salvi,
serem critics si ens permets,
fer una anàlisi profunda
sense módems ni internet.
Anem primer al mestre,
un mestre de cap a peus
que per tranquilitzar-se
se’n va prop de Santes Creus.
Procedim amb valentía
i anem als ordinadors
que els alumnes i algú altre
tot ho deixen ben galdós.
En Salvi enfadat
mira rates i fairfoxs
torres, cables
i l’explorer
tot està ben ple de mocs!
No volem allargar massa
que després ens renyaran.
Només cal felicitar-te
i gaudir de festa gran!
Un visca pel calciner
i pel mestre que ha estat
i un visca pel gran amic
que segur que n'ha quedat!!!

3 comentaris:
Vaig conèixer el Gran Salvi
a la Normal de Girona,
era l'any seixanta-vuit
i ja em va semblar un bon home.
Acabàrem Magisteri
i anàrem a Barcelona,
el Salvi el Robert i el Sergi
aterrem a La Bordeta.
Cada matí, puntualment,
ens portava l'aliment,
un tetrabrik de llet fresca
melindros i algun invent.
Trobarem feina a una escola,
que portava el nom de Proa,
dos marxaren abans d'hora,
el tercer encara hi navega.
Òstia, la Universitat,
el temple de la cultura,
la madame Maria del Tura
i una gran diversitat.
L'assassí defenestrat,
el monstre que mor matant,
darrers afusellaments
i el malson ja s'ha acabat.
I el parèntesi inhumà,
dècades sense saber
res de cap dels tres per mandra?
no per manca d'interès.
Fins que algú té aquella idea
de fer una crida massiva
i ens retrobem a l'escola
després de tota una vida.
Bentrobats amics d'abans,
content de veure-us tan sans,
no passaran més tants anys,
paraula d'un home gran.
Salvi, una encaixada i les ganes de tornar-te a veure.
Sergi
La lletra és una merda, perdoneu però algú ho havia de dir. :)
Anònim 2.. que no dones la cara...
T'he de dir que per mi, la lletra no és una merda, m'agrada molt, i no perquè parli de mi, sinó perquè al darrera hi ha afecte i companyonia..
En canvi, el que si em sembla menyspreable, és el teu comentari, que només pot estar fet des del rancor..
Publica un comentari