dimarts, 22 de novembre del 2011

CORRANDES DE LA MEVA JUBILACIÓ

Lletra: Puri Vinyes 
Canta: Jaume Arnella  

 















Benvinguts a aquesta festa
les senyores i els senyors.
Benvinguts a l’habitatge
dels dalinians voladors.

La festa que aquí ens aplega
ens ofereix un gran banquet
per celebrar la diada
del gran Salvi Jacomet.

Es un goig que puguem fer-ho,
és un goig poder-li dir
tot picant alguna tapa
i remullant-ho amb bon vi.

Si ens licites Salvi,
serem critics si ens permets,
fer una anàlisi profunda
sense módems ni internet.

Anem primer al mestre,
un mestre de cap a peus
que per tranquilitzar-se
se’n va prop de Santes Creus.

Procedim amb valentía
i anem als ordinadors
que els alumnes i algú altre
tot ho deixen ben galdós.

En Salvi enfadat
mira rates i fairfoxs
torres, cables  i l’explorer
tot està ben ple de mocs!

No volem allargar massa
que després ens renyaran.
Només cal felicitar-te
i gaudir de festa gran!

Un visca pel calciner
i pel mestre que ha estat
i un visca pel gran amic
que segur que n'ha quedat!!!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig conèixer el Gran Salvi
a la Normal de Girona,
era l'any seixanta-vuit
i ja em va semblar un bon home.
Acabàrem Magisteri
i anàrem a Barcelona,
el Salvi el Robert i el Sergi
aterrem a La Bordeta.
Cada matí, puntualment,
ens portava l'aliment,
un tetrabrik de llet fresca
melindros i algun invent.
Trobarem feina a una escola,
que portava el nom de Proa,
dos marxaren abans d'hora,
el tercer encara hi navega.
Òstia, la Universitat,
el temple de la cultura,
la madame Maria del Tura
i una gran diversitat.
L'assassí defenestrat,
el monstre que mor matant,
darrers afusellaments
i el malson ja s'ha acabat.
I el parèntesi inhumà,
dècades sense saber
res de cap dels tres per mandra?
no per manca d'interès.
Fins que algú té aquella idea
de fer una crida massiva
i ens retrobem a l'escola
després de tota una vida.
Bentrobats amics d'abans,
content de veure-us tan sans,
no passaran més tants anys,
paraula d'un home gran.

Salvi, una encaixada i les ganes de tornar-te a veure.
Sergi

Anònim ha dit...

La lletra és una merda, perdoneu però algú ho havia de dir. :)

salvi jacomet ha dit...

Anònim 2.. que no dones la cara...
T'he de dir que per mi, la lletra no és una merda, m'agrada molt, i no perquè parli de mi, sinó perquè al darrera hi ha afecte i companyonia..
En canvi, el que si em sembla menyspreable, és el teu comentari, que només pot estar fet des del rancor..

Anònim ha dit...

Sr. Salvi li he de dir que per mi, la lletra si és una merda, m'ha fet avorrir molt, i no perquè parli de vosté, sinó perquè al darrera no hi ha treball sinò rancor a la música..
En canvi, el que em sembla lloable, és el comentari de l'anònim 1, que no para de fer-li la pilota.

Anònim ha dit...

PD: Perdoni per el retard.

Salvi Jacomet ha dit...

Senyor Anonìm...
Li he de dir que els seus gustos no són els meus, em reitero en la meva apreciació anterior, aquesta lletra no és una merda... Tot el contrari..
I sincerament, després de llegir el seu comentari, he arribat a la conclusió de que vostè desconeix el que és el rancor...
I quant a l'altre comentari, li he de dir que no és anònim, ja que està signat per un bon amic meu...
Quant a fer la pilota, vosté confon el que és fer una narració d'una eperiència vital compartida per part d'un bon amic... amb el que és fer la pitota...
No hi tenen res a veure... Res...

Anònim ha dit...

Li reitero que la lletra és una merda i que no és opinable és un fet objectiu. Ja n'estic una mica fart de tanta retòrica que fa vosté però si es vol continuar fent el sofista jo ho accepto. El que no accepto és el comentari de l'anònim número 1 que es pot veure clarament que li està fent la pilota.

Anònim ha dit...

PD: Rancor. m [o f] Ressentiment tenaç. Guardar, servar, rancor a algú.

salvi jacomet ha dit...

Sr. Anònim...
El Nietzche ens va ensenyar que "no hi ha fets, només hi ha interpretacions".
Vostè interpreta que la lletra és una merda i jo interpreto que no ho és... Cap problema, les interpretacions són lliures..
Si està fart de la meva retòrica, ho té facil, no la llegeixi i santespàsqües...
I quant a acceptar el comentari del meu amic Sergi, ho sento, però la competència d'acceptar, o no, els comentaris al meu blog, no la té vostè, la tinc jo...
I jo he acceptat el comentari del meu amic Sergi que està fet des de l'amistat i el respecte.
Com també he acceptat els seus comentaris que estan fets des de la supèrbia i el rancor..

Anònim ha dit...

Sr. Salvi
Els meus comentaris no están fets perquè es sentí insultat, sinò tot el contrari, són crítiques constructives ( No com l'anònim 1 que es veu clarament que li fa la pilota i no està aportant res de bó )
Intento fer-li veure que aquesta lletra de cançó es podria haver fet millor si en realitat fossin amics seus...
Simplement, com Sòcrates, li intento fer veure la veritat, ja que, sé que el final arribarem a un acord en el qual tots dos estiguem conformes.
Amb tota la cordialitat que em correspon,
Sr. Anònim.

Anònim ha dit...

Sr, Salvi Jacomet.

Després de molts anys de meditació apartat de la societat que ens contamina, he arribat a una clara i nítida conclusió:

Totes les cançons són bones. Menys aquesta que és una merda.

Atentament,
Sr. Anònim.

Anònim ha dit...

PD: Veig que vostè ha arribat a la mateixa conclusió que jo. Si no, no entenc com no hi ha l'accés públic a aquesta cançó que vostè tant defensa per interès.