dilluns, 18 de febrer de 2013

Enfocaments teòrics del feixisme. (I)


L'explicació psicològica sobre l'origen del feixisme tracta d'interpretar el comportament de les masses que les fa addictes als feixismes i les interaccions entre individu i col·lectivitat. Wilhelm Reich, el més caracteritzat representant d'aquest corrent, exposa com el feixisme respon en determinats contextos a l'angoixa de les masses, escindides en una actitud contradictòria i simultània de desig i por a la llibertat. Igualment actua com a solució falsa per les neurosis -que es manifesten en forma de disfuncions sexuals- de l'home oprimit per un mitjà objectivament insatisfactori o que és percebut subjectivament com a tal. El feixisme permetria a l'individu descarregar la seva angoixa sexual per mitjà d'impulsos secundaris (crueltat, sadisme ...), vivenciats a través de la pràctica institucional del feixisme o de les experiències personals d'aquest. La novel·la El conformista, d'Alberto Moravia, portada al cinema per Bertolucci, enfoca de manera encertada aquesta qüestió.
Max Horkheimer i Erich Fromm parteixen del paper mediador que la família, i sobretot el pare en un esquema patriarcal, exerceix en la socialització de l'individu, en relacionar-lo amb la societat des d'una situació de classe social determinada.
En opinió d'aquests autors, les societats capitalistes, a l'altura del primer terç del segle XX, havien començat a interferir decisivament en  aquestes relacions i, en conseqüència, la identitat dels individus se'n ressentia, en major o menor mesura, fins a la pèrdua total d'ella en casos límit.
En aquestes circumstàncies, l'individu experimenta de manera imperiosa la pulsió per sentir-se membre d'una comunitat, amb la qual s'identifica i en la qual es tendeix a dissoldre, tot i a costa de renunciar a la seva llibertat.
Des d'aquest moment, la seva conducta es guiarà per les ordres, normes i valors emanats de la col·lectivitat, percebuda com la millor de les possibles i excloent respecte a l'exterior.  

Des d'una perspectiva de classe, les capes mitjanes, en experimentar d'una manera més forta l'hostilitat de l'entorn en els anys de crisi que van seguir a la Primera Guerra Mundial, serien el terreny adobat perquè fructifiqués la identificació amb els feixismes.
Sense ser una explicació que contempli tots els aspectes dels sistemes feixistes, les aportacions de l'enfocament psicològic revesteixen un interès indubtable.


Els Feixismes.
(Concepción Cervera Jover)