Vida de la primera comunitat cristiana a Jerusalem.
Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú
Fets. 3, 44-45
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.
Fets. 4, 32
Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
Fets. 4, 34
Tot això va començar a finir quan Pau de Tars va agafar les regnes..
Els monjos fan el vot de pobresa, és a dir renuncien a tenir propietats, només són seus els vestits i les sabates que porten. Al monestir tot és de tots, sempre sota el control de l'Abat.
En certa manera, i salvant les distàncies, viuen com els primers cristians de la comunitat de Jerusalem del S. I d C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada