Documental sobre Colom

“COLOM, AMÈRICA I LES INTRIGUES D’ESTAT”
Aquest documental furga en els interrogants sobre els orígenes de Colom i les ocultacions que envolten el personatge i la seva gesta.
Basat en la recerca que els últims anys ha emprès l’historiador i filòleg Jordi Bilbeny, el documental argumenta que la confusió entorn de la nacionalitat de Cristòfol Colom i, per tant, de l’autoria de la descoberta d’Amèrica, es deu a l’esforç sistemàtic de la monarquia de Castella per manipular la història. Des de temps de Ferran el Catòlic, s’hauria instat els censors a manipular i ocultar els documents sobre el descobriment per tal que la corona castellana s’apropiés de tota la riquesa i beneficis que van generar les noves terres.
El documental explica els fets como si es tractés d’una novel•la, té com a narradora l’actriu Carme Sansa i està dirigit pel jove realitzador David Grau. Va ser rodat a Pals, Palos de Moguer i Barcelona (Catedral, Biblioteca Arús, Museu Marítim i carrer Banys Vells, on hauria nascut Colom).
La cinta parteix del convenciment que Cristòfol Colom era català i refusa la teoria del Colombo llaner i d’orígen genovès que han defensat historiadors com Raymond Carr. Jordi Bilbeny i l’heraldista Armand de Fluvià afirmen que és inversemblant que en una època en què era molt difícil millorar l’estatus social, un teixidor i taverner analfabet de Gènova esdevingués almirall i governador general, a més de virrei, càrrecs, aquests dos últims, exclusius de la Corona d’Aragó i que no existien a Castella al Segle XV.
Com diu Bilbany, si Colom hagués estat llaner “li haurien fotut un cop de peu al cul”. Una hipòtesi per explicar per què se lo va atribuir l’origen genovès és que en aquella època a Castella els estrangers de la zona mediterrània (per els castellans, Colom era estranger de la Corona catalano- aragonesa) se’ls anomenaven “genovesos”, indistintament de la seva nacionalitat.
Cristòfor Colom va participar activament en la guerra civil catalana del 1462 al 1472 del costat de la Generalitat, sublevada contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic, de la dinastía dels Trastàmara. Els sublevats van perdre la guerra i van haver de reconèixer Joan II. Aquests fets expliquen la profunda enemistat i antipatia de Ferran el Catòlic envers el descobridor, antipatia que, segons el documental, hauria contribuït en part a la posterior manipulació de la història.
Es fàcil preguntar-se, però, per què Ferran va encomenar una missió tan important a Colom si hi havia aquesta enemistat. I també és fàcil qüestionar per què es van signar les Capitulacions de Santa Fe, tan beneficioses per a Colom i els seus hereus; eren un contracte en virtut delqual Colom assumia aquesta empresa politicomilitar de descoberta i colonització a canvi de privilegis hereditaris, tant econòmics com de càrrecs.
Segons el documental, Colom ja coneixia l’existència d’aquestes terres i per tant era el més indicat per dur a terme la missió. D’altra banda, en cap moment Ferran era conscient de la riquesa que hi havia en joc. Posteriorment, quan el monarca es va adonar de la magnitud de la descoberta, va impulsar un llarguíssim plet contra els descendents de Colom per desposseir-los dels drets que els havia atorgat amb les Capitulacions. Segons Bilbeny, la Corona castellana va guanyar el procés tergiversant els fets i fent ús de la censura i de testimonis pagats per la Monarquia. En efecte, el documental defensa que Colom era plenament conscient que anava cap a unes terres que no eren les Índies. Es fa referència a la figura d’un pilot anònim i que hauria explicat a Colom l’avistament fortuït de les costes d’Amèrica del Nord. Se’l qualifica d’anònim perquè la censura en va amagar la identitat, però Jordi Bilbeny l’ha identificat com Pedro Vázquez de Saavedra, cosí germà de Pere IV, que també va lluitar contra Joan II.
Precisament Colom i Pedro Vázquez es van trobar a Pals per preparar el viatge. La història oficial ha volgut identificar el pilot anònim amb Pedro Vázquez de la Frontera per donar consistència a la tesi que l’expedició va sortir de Palos de Moguer i no pas de Pals, com defensa Bilbeny. Igualment a Vicenç Anez Pinson, corsari a favor de la causa contra Joan II juntament amb Pedro Vázquez, i que posteriorment també va participar en l’expedició de Colom, se l’ha volgut identificar amb la mateixa intenció que abans amb Vicente Yañez Pinzón, originari de Palos de la Frontera. En el documental s’intenta demostrar que Pinson, des de la guerra contra Joan II, es va establir a Catalunya , concretament a la vila de Pals.
Adicionalment es contraposa la prosperitat del Pals de l’època, vila emmurallada amb castell, palau comtal, residència de comtesses i princeses i port de gran activitat comercial, amb Palos de Moguer, totalment rural i subdesenvolupat al segle XV.
Els llibres sobre el descobriment de Fra Bartolomé de las Casas són un element clau per veure la mà de la censura. Els historiadors han detectat moltes falsedats i mentides que s’han atribuït al que es va erigir com a defensor dels indígenes. En canvi, Bilbeny afirma que els llibres del pare de Las Casas estan manipulats.
Segons explica en el documental , de Las Casas va manifestar en el seu testament de 1564 el desig que tots els seus escrits i les obres que va recopilar sobre Cristòfol Colom es guardessin al Col·legi de Sant Gregorio, i va demanar que es publiquessin en “temps més propicis”. La intenció del clergue era evitar que els llibres passessin a mans del censor del Consejo de Índias, ja que estava prohibit imprimir llibres que tractessin de la descoberta sense la llicència especial del Consejo del Reino. Malgrat el que ben clarament va expressar el frare en escriure el testament, els seus escrits van ser requisats i conduïts a Madrid en virtut de la Reial Ordre que Felip II va promulgar el 1571.
Mar Jiménez- Avui- 10 de març de 2003