El 1285, el rei de França Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a recolzar al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de de l'illa de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofès als nobles degut al vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Tanmateix, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells.
L'exèrcit invasor avançava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperació d'una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa, els quals portaven subministres des de Narbona i Aigües Mortes. De fet, les línies de subministrament depenien totalment de la flota francesa.
El rei Pere es va adonar que la interrupció de les línies de subministres franceses els forçaria amb tota seguretat a retirar-se. Per això, estava disposat a arriscar Sicília durant un temps, i cridà a la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, de Palerm a la costa catalana. L' almirall arribà a Barcelona el 24 d' agost, essent informat de la disposició de la flota francesa.
Roger de Llúria es va adonar que si podia trencar el centre de la línia dels esquadrons, de tant estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d’agost, va caure sobre l’esquadró central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les línies enemigues i, amb un ús enèrgic dels esperons, així com una destructiva pluja de virots llançats amb ballestes, que arrasà les cobertes franceses, la victòria fou completa. La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en las guerres navals de l’època, per una matança massiva.
A continuació, Roger es va aproximar a Roses, i la nit del 3 al 4 de setembre enganyà l’esquadra francesa estacionada allí disfressant-se amb els colors francesos. En mar obert, els francesos van ser derrotats. Roses va ser reconquerida i els subministraments emmagatzemats allí capturats.
Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forçar a Felip III a retirar-se. Felip, greument malalt, moriria a Perpinyà. Tanmateix, els francesos mantingueren l’ocupació de la Vall d’Aran fins el 1313, en què va ser recuperada per Jaume II, el qual va restituir els "usos y constitucions" dels seus habitants, suprimits pels francesos.
La derrota francesa va suposar també la confiscació del regne de Mallorca per part del rei Pere. Jaume II de Mallorca no recuperaria el seu regne fins al 1295.
«A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó» (Roger de Llúria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada