dissabte, 11 d’octubre de 2008

Lleonard català?

Una nova teoria d'en Jordi Bilbeny,,

Des de fa anys que sospito que el tal Lleonard ("Leonart" apareix com a signatura a la Dama de l'Ermini) podia ser català. Ha de ser un príncep d'alguna branca de fills naturals. Havia de tenir mestres de música, de matemàtiques, de geometria, d'astronomia, de dibuix, de pintura, de retòrica, de filosofia, d'arquitectura, d'escultura. És l'enginyer militar d'En Cèsar Borja i la Beatriu d'Este és la seva mecenes artística. Qui és aquesta dama? Doncs la néta del rei Ferran de Nàpols, fill natural d'Alfons el Magnànim. En Cèsar Borja en una carta li diu "dilecte familiar nostre". Més clar, impossible. Per acabar-ho d'adobar En Lleonard té, fins i tot, un zoo particular. Com els reis!!! És un intocable, viu amb els papes i els prínceps, té una filosofia quasi càtara i es relaciona amb la mel de les mels de la seva època. Sempre protegit. Penseu que els Borja també són membres de la Casa Reial catalana! Jo sospitava que havia de ser un príncep fins que vaig llegir el llibre d'En José Luis Espejo, Leonardo. Los años perdidos, on me'n vaig acabar de convèncer del tot. Aquí l'autor ens fa saber que el seu escut d'armes són les armes reials catalanes: tres barres vermelles sobre fons daurat! Ara, només es tracta de saber qui van ser els seus pares, perquè és clar que en la família de la població de Vinci de qui se'l fa fill, el seu nom no apareix entre els fills. Això ha fet creure a alguns dels seus biògrafs que seria un fill natural. Un fill naltural, però d'uns pagesos que viu a la Cúria papal, es relaciona amb prínceps, i revoluciona l'enginyeria militar i la pintura i té un zoo particular com els reis. Sona massa suat. Sona al Colom llaner genovès i al mercader venecià Marco Polo, que també es relacionen amb els Papes, els reis, i els prínceps, tenen càrrecs reials i viuen a les Corts com la cosa més normal del món. És més fàcil creure que si en Lleonard no apareix a la família italiana, que es troba ben estudiada i documentada, és que no era fill seu. Així de senzill. Les armes catalanes són determinants. Els seus mecenes, també. I els quadres on sempre apareixen unes muntanyes que suggereixen tothora Montserrat, també. Si fos català, el paisatge de la seva pintura tindria una explicació, la seva filosofia també, la seva actitud principesca també i el seu escut d'armes encara més. 
S'explicaria doncs que hi hagués una araucària a l'Anunciació, perquè en deuria veure alguna a Barcelona o bé real o bé en dibuixos de llibres que no ens han arribat. I el margalló seria ben natural. I s'hauria acabat l'engima de tot plegat.
En Lleonard viu a cavall dels segles XV i XVI. És contemporani d'en Colom. Aquest mor al 1505 i en Lleonard, segons sembla, al 1516. Només li he posat un ull a sobre, i a distància, i mira si n'han sortit de coses. Imagineu-vos si m'hi endinsés una mica...
Jordi Bilbeny.

1 comentari:

espejo ha dit...

Benvolgut Jordi Bilbeny:

He llegit el teu comentari al bloc de Salvi Jacomet. Només dir-te que segons Mario Bruschi, a "La fede battesimale di Leonardo", suplement a "Achademia Leonardi Vinci", volum X (1997), la data de neixement de Leonardo, i les dades familiars (pare, mare, avis, etc.) està molt clara. Jo no tinc cap dubte que Leonardo era italià i que el seu pare Piero pertanyia a un llinatge d'origen català. Una altra cosa és l'origen del cognom Da Vinci, que des del meu punt de vista el trobaríem al poble de Vinçà (antiga Vinciano). Els Da Vinci serien uns expatriats de fe càtara, que potser mantindrien relació amb la seva branca familiar (amb un altre cognom) a Catalunya, i amb altres famílies italianes d'origen català (com els Allione-Alió, els Melzi-Melció, etc.) D'altra banda, un germà del seu besavi va viure 40 anys a Barcelona, on va morir l'any 1406. Aquí podria haver una branca familiar dels Da Vinci, encara que amb el seu nom original, el qual no coneixem.

Pel que fa a Colom, des del meu punt de vista sí va néixer a Gènova, tot i que la seva família seria d'origen català (tal com va dir el Salvador de Madariaga, fa una pila d'anys). Això sí, de cap manera seria llaner...

M'he llegit alguns dels teus llibres, i un bon grapat d'articles al butlletí del Centre d'Estudis Colombins i a la revista Terra Rubra.

Sense més, et saludo cordialment:

José Luis Espejo