dimarts, 18 d’agost de 2009

De la brevetat de la vida. (Sèneca)



No pensis tampoc que ells desconeixen el valor real del temps. Acostumen a dir als que estimen amb passió que estan disposats a donar-los part dels seus anys. Els donen sense entendre el que diuen: perquè els donen perquè se'ls treuen a si mateixos, sense augmentar els anys dels altres. Però, ni tan sols s'adonen que se'ls estan traient per això. Com que ignoren el que perden, toleren millor la pèrdua d'alguna cosa seva el dany del qual se'ls oculta. Ningú et restituirà els anys i ningú no et restituirà a tu mateix. L'edat seguirà el camí que va començar, sense tornar enrere, ni aturar-se. No farà soroll ni t’advertirà de la teva velocitat: lliscarà callada. Tampoc es perllongarà per mandat del rei ni pel favor del poble. Anirà tal com se li va ordenar des del principi: mai s'apartarà del seu camí i no s'aturarà enlloc. Què es segueix d'això? Que mentre tu estàs ocupat, la vida corre veloç. La mort, entre tant, s'acosta, per a la qual, vulguis o no, hauràs de desprendre't de tot.
Per ventura pot algú, parlo d'aquells homes que es preen de ser prudents i que cada dia estan més ocupats, mirar per ells mateixos i viure millor? Disposen de l'edat amb risc de la seva pròpia vida, fent plans per a un futur llunyà, sent així que la dilació és la fallida més gran de la vida. Ella el primer que fa és robar a qualsevol el seu primer dia, ens treu les coses presents, mentre ens promet les futures. El major impediment per viure són les expectatives que depenen del demà. Perds el d'avui i disposes del que està en mans de la fortuna, perdent el que ja està en les teves. On mires? Fins on vols arribar? Tot el que està per venir, es mou en l’incert: comença ja a viure; escolta el clam del major dels poetes, qui com inspirat per boca divina canta aquest saludable vers:

Optima quaeque dies universis mortalibus aevi
Prima fugit

El millor dia de la vida dels desgraciats mortals és el que fuig el primer.

Per què vacil·les? -diu-, per què t’atures? Si no l’atrapes, fuig. I fugirà també si l’atrapes. Per tant, cal lluitar necessàriament contra la celeritat del temps amb la prestesa en el seu aprofitament: cal beure de pressa l'aigua del rierol ràpid, perquè no sempre portarà aigua. I això val també per reprovar aquesta interminable vacil·lació a la qual no convida la millor edat, sinó el millor dia. Per què, t’entretens prometent-te una llarga sèrie de mesos i d'anys, segons li sembla a la teva avidesa? El poeta parla amb tu d'un dia i d'aquell mateix dia que se t'escapa. No hi ha dubte, per tant, que el dia millor de la teva vida és aquell que primer s'escapa als miserables mortals, és a dir, als ocupats. La vellesa segueix oprimint les seves ànimes juvenils, a la qual arriben sense preparació i desarmats.
En efecte, res tenien previst; de sobte i sense pensar han arribat a ella. No sentien que tots els dies els acostaven més a ella. Així com una conversa, una lectura o qualsevol preocupació interior, enganyen als que van de camí i s'adonen que han arribat abans del que creien arribar, així succeeix en aquest camí concorregut i velocíssim de la vida. Adormits o en vetlla el fem al mateix pas, de manera que, ocupats com estem, no ens en adonem fins al final de la jornada.