Qualsevol filòsof sap perfectament que Déu no ens declara pecadors. Els homes, amb el món d’injustícies que hem fet, on un terç vivim a l’esquena dels altres dos terços, en som perfectament conscients i, si no ens hi declarem, pitjor per a nosaltres.
Creadors d’injustícia, productors de diferències, realitzadors d’opressions, elaboradors de fam, guerres, subjeccions, explotacions i mal, es pot dir com vulgui o plagui, però des d’antic, aquest estat de coses se l’ha denominat “pecat original”.
Si el filòsof sap com sortir-se’n, que ho provi. Jesús va voler fer-ho lliurant la vida, tot i que mai no va parlar de redempció sinó de convertir aquest món, on regna el mal i l’estultícia, en un altre del tot contrari, justament en un món que fos el regnat de la intel·ligència, l’amor i el bé, que ell denominava Regne de Déu o del Cel.
Jesús ens agradi o no, predicava el que prediquen algunes ONG actuals: que un “altre” món és possible. Però anava més enllà: el Regne del Cel oposat al de l’emperador de Roma era un regne essencial i no simplement assistencial, on més que guarir xacres i pobreses resultava de nou encuny, no era una utopia possible, sinó un fet real, aquí i ara. I amb això sol se’n va fer la pell.
(Última notícia de Jesús el Natzarè.. Lluís Busquets i Grabulosa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada