dissabte, 1 de gener de 2011

El GEORGES ANDRÉ. (El Barco de les Olles) (I)

Roses, 21 d'abril de 1922






















Durant centúries les dificultats de la comunicació terrestre han confiat bona part dels intercanvis comercials a la navegació costanera. Al nostre país aquesta situació es perllonga fins ben entrat el segle XX; petits vaixells amb càrregues heterogènies voregen el litoral portant productes als mercats locals i embarcant mercaderies amb destí als grans ports de distribució de Barcelona i Tarragona. Alguns, molts, han naufragat. El record del seu nom s’esvaeix ràpidament i la tradició oral ens conta com, tal any o tal altre, s’enfonsà el "barco de la pega" o el "barco de la calç" identificant així el vaixell en relació a la càrrega que portava en naufragar.
El Georges André és el "Barco de les Olles". Únic vaixell del seu armador, el trobem a Roses els darrers dies d’abril de 1922, fondejat per resguardar-se d’un temporal de mestral. Empès per  la violència del vent, les àncores llauren el fang del fons del port, sense cap roca on aferrar-se, derivant ràpidament fins que l’impacte contra el bloc, l’escaló submergit sota l’escullera, li obrí una via d’aigua. El vaixell s'inundà completament i quan la quilla tocà fons, només en sobresurtiren els pals.
Posat a subhasta pel cònsol de França a Portbou, fou adquirit el 16 de juliol pels rosincs Pere Barceló, Salvi Ferrer, Salvi Jacomet i Baldiri Llorens, aquest últim agent del Lloyd's a Roses, per un import de 3.515 pessetes (el preu de sortida ha estat de 2.000).
Els quatre socis el compraren amb la intenció de reflotar-lo. Amb l'ajut de dos especialistes, en Cortada de Roses al principi, substituït més endavant per un bus del port de Barcelona, començà l'operació de salvament. Primer es decarregaren  les olles, que havien de ser venudes en diferents indrets de la vila. Cal dir que la venda de les olles resultà un fracàs, ja que es trencaven en posar-les al foc.
Una vegada el vaixell restà buit, arribà l'etapa més difícil: omplir-lo de bocois, als quals s'insuflà aire des d'un compressor instal.lat a l'escullera. Després d'uns quants intents frustrats (quan els bocois eren plens es tombaven deixant penetrar l'aigua), el vaixell fou posat a flot però en precàries condicions, fou fondejat prop de la platja, davant l'indret on avui hi ha l'Hotel Carabela.
Paralitzada la reparació per desavinences entre els propietaris, una ponentada feu anar de través el Georges André cap al moll del Rei, on naufragà definitivament.
Els primers temps fou un bon refugi per als peixos, que n'envaïren tots els racons, però els anys i l'acció del mar el feren malbé; en l'actualitat només en resten fragments de la quilla i el fons, enterrats a la sorra amb el cobriment de la platja nova.
D'aquest fet a Roses n'ha quedat una dita popular per referir-se a un mal negocí: "Acabar com el barco de les olles".

(El Salvi Jacomet  que surt en aquest text, és el meu avi Salvi Jacomet i Mir)

5 comentaris:

Salvi Solà ha dit...

És increïble com han canviat els temps. Totes aquestes històries de no fa ni cent anys sembla que ja no puguin passar més.

Gemma ha dit...

Molt interessant aquesta explicació, no sabia que hi estiguesis tant involucrat.

Salvi Jacomet ha dit...

Aquest fets no s'aturaren aqui...
tingueren moltes seqüeles...Algunes tràgiques..

Thomas Spieker ha dit...

Quina història més apassionant! M'ha encantat llegir-la.

Albert Moreno i Sagrera ha dit...

Molt interessant aquest bocí de la Història Loca de Roses i també de la Història de la família d'en Salvi !!