"... la tàctica (dels obrers) d'abandonar
les lluites polítiques per a dedicar-se únicament a les lluites econòmiques, és
equivocada, i no els conduirà mai al nou ordre social, perquè per això els
obrers s'han d'apoderar del poder polític."
"... el principi nacionalista no és un
principi arcaic, sinó un credo de llibertat i de dret, que ha de ser defensat
per les esquerres i mai encarnat per les dretes."
"... Creieu que és just que en una vaga
que esclata per defensar els drets de tots, millores per tots, hi hagi obrers
que pateixin els perills i privacions de la lluita i més tard se n'aprofiten
tots per un igual dels fruits de la vaga?"
A mitjan abril del 1919, caigué el govern de Romanones sota la pressió dels sectors burgesos i militars que l'acusaven de feblesa. La radicalització de l'opinió conservadora es faria patent imposant la formació d'un govern de Maura del qual esperaven que els deslliuraria dels treballadors organitzats. Aquest progressiu decantament de la dreta cap a solucions de força afavoriria també l'adopció d'aquest estil entre els treballadors. Layret ho exposava a les Corts amb les paraules següents:
“En la classe obrera de Catalunya, com en la
de tot el món, hi ha avui diferents tendències, i aquestes tendències s'agrupen
principalment en dos corrents: un que és partidari de l'evolució, de les vies
legals, i un altre que creu que per aquestes vies legals els obrers no
aconseguiran mai la transformació de la societat, que per les vies legals els
governs i la burgesia sempre tindran mitjans més forts i més poderosos per a
dominar les classes treballadores i creuen que aquestes han d'acudir a
procediments de violència i fins i tot prediquen l'atemptat personal i el règim
del terror.
Aquests dos corrents existeixen, i per parlar
després respecte a la conducta que ha de seguir-se, cal abans conèixer la
realitat. Haig de dir-vos que el que una tendència o altra domini no depèn dels
obrers, depèn dels governants. Perquè és molt fàcil d'aixecar-se en aquesta
cambra a fer protestes contra els atemptats personals. Qui no protesta contra
ells? Però no es tracta d’això, perquè només amb protestes no es curen els
mals...
El deure del Govern és buscar solucions. I
quina és la conducta que han seguit els governants? La contraria a la que
havien de seguir. Perquè han detingut els dirigents obrers sense procés, pel
sol fet d'ésser presidents de les juntes dels sindicats. Cal molta abnegació,
molta fe en els ideals, molt esperit de sacrifici per part d'aquests homes, que
per predicar els seus ideals es veuen condemnats a passar a la presó la major
part de la seva vida, sense haver comés cap delicte, sense que ni tan sols
se'ls processi, sense que els prenguin declaració. Perquè els dirigents del
moviment obrer català han passat més anys de la seva existència a la presó que
no en llibertat. Crido l'atenció dels senyors diputats i del Govern sobre
aquest fet.
A aquests homes que es veuen empresonats, que
es veuen perseguits, que volen emparar-se en la llei, que funden sindicats a
l'empara de la llei, amb estatuts legals, que han presentat en el Govern civil,
que cap Tribunal no ha declarat il·legals, amb Societats que funcionen
normalment, exercint els drets que les lleis els confereixen, com el dret de
vaga.
A aquests homes, quan exerceixen el dret de
vaga se'ls empresona, i quan funden Societats, són dissoltes i es clausuren els
sindicats, i quan volen propagar els seus ideals, se'ls contesta amb la
suspensió de les garanties constitucionals i amb l'estat de guerra. Aquests
homes es veuen enmig de la repressió del Govern i de la desconfiança i el recel
de les classes treballadores, d'aquest element terrorista que es va filtrant en
les masses treballadores, i que els diu: Veieu les lleis que dóna la burgesia?
Són mentida, perquè els governs falten a aquestes lleis, no les compleixen.
Voleu obtenir els vostres drets, amb els Sindicats legals? Està reconegut per
la llei; però pel sol fet d'exercir-lo sou empresonats. No aconseguireu res per
mitjans pacífics; no aconseguireu res pels mitjans legals; cal que us imposeu
pel terror, perquè produint el pànic en el Govern i en les classes directores,
aleshores aconseguireu les reformes que demaneu i sol·liciteu. I ells, en el
seu fur intern, han de confessar que davant la conducta del Govern no troben
arguments per a contestar a aquests elements obrers (...), perquè la violència
crida la violència i sempre un acte de violència del Poder és contestat pels de
baix amb altres actes de violència".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada