dilluns, 4 de juny del 2012

Discurs de Francesc Layret a les Corts espanyoles


"... la tàctica (dels obrers) d'abandonar les lluites polítiques per a dedicar-se únicament a les lluites econòmiques, és equivocada, i no els conduirà mai al nou ordre social, perquè per això els obrers s'han d'apoderar del poder polític."
"... el principi nacionalista no és un principi arcaic, sinó un credo de llibertat i de dret, que ha de ser defensat per les esquerres i mai encarnat per les dretes."
"... Creieu que és just que en una vaga que esclata per defensar els drets de tots, millores per tots, hi hagi obrers que pateixin els perills i privacions de la lluita i més tard se n'aprofiten tots per un igual dels fruits de la vaga?"


A mitjan abril del 1919, caigué el govern de Romanones sota la pressió dels sectors burgesos i militars que l'acusaven de feblesa. La radicalització de l'opinió conservadora es faria patent imposant la formació d'un govern de Maura del qual esperaven que els deslliuraria dels treballadors organit­zats. Aquest progressiu decantament de la dreta cap a solucions de força afavoriria també l'adopció d'aquest estil entre els treballadors. Layret ho exposava a les Corts amb les paraules següents:

“En la classe obrera de Catalunya, com en la de tot el món, hi ha avui diferents tendències, i aquestes tendències s'agrupen principalment en dos corrents: un que és partidari de l'evolució, de les vies legals, i un altre que creu que per aquestes vies legals els obrers no aconsegui­ran mai la transformació de la societat, que per les vies legals els governs i la burgesia sempre tindran mitjans més forts i més pode­rosos per a dominar les classes treballadores i creuen que aquestes han d'acudir a procediments de violència i fins i tot prediquen l'atemptat personal i el règim del terror.
Aquests dos corrents existeixen, i per parlar després respecte a la conducta que ha de seguir-se, cal abans conèixer la realitat. Haig de dir-vos que el que una tendència o altra domini no depèn dels obrers, depèn dels governants. Perquè és molt fàcil d'aixecar-se en aquesta cambra a fer protestes contra els atemptats personals. Qui no protesta contra ells? Però no es tracta d’això, perquè només amb protestes no es curen els mals...
El deure del Govern és buscar solucions. I quina és la conducta que han seguit els governants? La contraria a la que havien de seguir. Perquè han detingut els dirigents obrers sense procés, pel sol fet d'ésser presidents de les juntes dels sindicats. Cal molta abnegació, molta fe en els ideals, molt esperit de sacrifici per part d'aquests homes, que per predicar els seus ideals es veuen condemnats a passar a la presó la major part de la seva vida, sense haver comés cap delicte, sense que ni tan sols se'ls processi, sense que els prenguin declaració. Perquè els dirigents del moviment obrer català han passat més anys de la seva existència a la presó que no en llibertat. Crido l'atenció dels senyors diputats i del Govern sobre aquest fet.
A aquests homes que es veuen empresonats, que es veuen perseguits, que volen emparar-se en la llei, que funden sindicats a l'empara de la llei, amb estatuts legals, que han presentat en el Govern civil, que cap Tribunal no ha declarat il·legals, amb Societats que funcionen normalment, exercint els drets que les lleis els confereixen, com el dret de vaga.
A aquests homes, quan exerceixen el dret de vaga se'ls empresona, i quan funden Societats, són dissoltes i es clausuren els sindicats, i quan volen propagar els seus ideals, se'ls contesta amb la suspensió de les garanties constitucionals i amb l'estat de guerra. Aquests homes es veuen enmig de la repressió del Govern i de la desconfiança i el recel de les classes treballadores, d'aquest element terrorista que es va filtrant en les masses treballadores, i que els diu: Veieu les lleis que dóna la burgesia? Són mentida, perquè els governs falten a aquestes lleis, no les compleixen. Voleu obtenir els vostres drets, amb els Sindicats legals? Està reconegut per la llei; però pel sol fet d'exercir-lo sou empresonats. No aconseguireu res per mitjans pacífics; no aconseguireu res pels mitjans legals; cal que us imposeu pel terror, perquè produint el pànic en el Govern i en les classes directores, aleshores aconseguireu les reformes que demaneu i sol·liciteu. I ells, en el seu fur intern, han de confessar que davant la con­ducta del Govern no troben arguments per a contestar a aquests elements obrers (...), perquè la violència crida la violència i sempre un acte de violència del Poder és contestat pels de baix amb altres actes de violència".