L’ESTOIG DEL TEMPS (Esteve Sala i Casellas)

 

L'estoig del temps és un recull de poemes de circumstàncies que aplega vint anys de la creació poètica de l'Esteve Sala. El llibre consta de sis seccions: Poemes d'aniversari, Epitalamis i aniversaris de casament, Poemes de jubilacions, Haikús, Altres esdeveniments i celebracions i Testament de Carnaval amb Epíleg. El recull comprèn des de la sàtira política a la felicitació d'aniversari, des de la lloança dels nuvis fins al comsell a l'amic que s'ha jubilat, des del poema elegíac, de profunda i íntima bellesa, al poema festiu que exhorta l'auditori a afegir-se a la gresca del Carnestoltes. I aquesta diversitat de registres permet a l'Esteve investigar sobre les possibilitats formals del gènere, a la vegada que hi atorga un toc personal que dóna unitat al conjunt. A L'estoig del temps, l'autor ha enlairat a categoria de virtut un gènere considerat menor....

..... Aquests poemes, però, transcendeixen el seu ara i aquí, la seva intenció primera i immediata i la seva execució pública concreta, adquirint un caire d’atemporalitat. Nosaltres, que en aquell! moment especial no vàrem poder assistir-hi, tenim ara l'oportunitat de gaudir-ne.

Un poeta curós poleix, tard o d'hora, els seus poemes, sobretot si és un poeta amb un alt nivell d’exigència. La majoria de poemes d'aquest recull, sobretot aquells més antics, han estat retocats: alguns lleugerament, i d'altres amb una mica més de profunditat. L'autor ha procurat, però, conservar sempre l'antiga estructura per respecte al temps, als homenatjats, i a les persones que en van escoltar la recitació. En tot moment,  ha llimat el poema buscant  mantenir la frescor i l'espontaneïtat original, tot preservant-ne l’essència i el sentit antics. El poeta s'ha lliurat en cos i ànima a treure el màxim de bellesa i de musicalitat a la llengua. L'Esteve ha reeixit en aquesta tasca, i el resultat ha estat un conjunt de poemes preciosistes, unes vertaderes joies d'orfebreria verbal.

En L'estoig del temps no hi falta cap dels temes que fonamenten l’acte poètic: l'amistat, l'amor, el pas del temps i la mort. Aquests poemes ens transmeten emocions que ens arriben molt endins. Són versos de gran força, que de seguida ens captiven. Escrits amb el cor a la mà encomanen bons anhels, donen consol i coratge, i conviden a fruir a mans plenes dels plaers de la vida. Ens hi afegim, i compartim les vivències i els sentiments que donen sentit al dia a dia, a allò que realment importa: “el dret a ser feliç”.

Elaborats a consciència, aquests versos són el testimoni perdurable d'un esdeveniment únic. Durant els banquets festius„ el poeta aixeca acta de l’efemèride, de la jubilació o de l’himeneu amb tota solemnitat. Aquestes peces són la millor prova de la seva generositat. L'Esteve ho dóna tot, i a la vegada està sincerament agraït a tothom que surt en el recull, ja que li ha donat el consentiment de publicar els poemes; amics que han estat d'acord amb els lleugers canvis que hi ha fet. Perquè les situacions canvien, i algunes —sortosament poques— també han canviat.

( Pròleg de l'Àngel Rodríguez.)

DESÈ ANIVERSARI MARINA

Amb la joia de veure que et fas dona,

i un pols de trist consol en l’enyorança

d'aquella candidesa neta i bona,

et desitgem esteles d’esperança.

Ja n'han fendit deu solcs, les proes joves,

des que eres nadó i jeies al bressol,

pròdiga fada que el mal temps estoves,

no ets una meravella qualsevol;

tendra saó damunt les nostres penes,

far atent, dolça onada quan ofrenes

sopluig en l’abraçada incomparable.

Marina, sigues sempre el que has estat:

prudent, afectuosa i responsable;

que el món se't badi, amable, de bat a bat.

                      Roses, 28 de desembre de 2011

MARTÍ

Martí, font de remors coents i dolces,

d'arquets als cels i animalons que salten,

de poblaments hel·lènics i estiuets,

de trobadors i reis, rebels i humans.

Voliaina vehement quan mous les mans,

belluguet amorós, rampell alat,

terratrèmol tossut d'afermaments;

atrevit, petoner i entremaliat,

rialla o grémola segons els vents,

defensor pertinaç deis mots darrers,

amant de cotxes, grues i carrers.

Martí, a tu no et puc Regir el poema,

que no has pas de comprendre'n el sentit.

Prou que et plaurà, més tard, preuar-ne el tema,

propòsit i esperit. Dos anys no és res,

que no fa gaire temps que fas camí

i encara caus estès tot petjant l'aire,

vacil·lant i Fidel en el destí.

Tu has estat més que l'antull que batega

als nostres cors, el fruit d'una requesta

que s'encengué amb la flama de la brega,

i que es fongué amb el gol de l'Iniesta.

Tu que ens peixes l’estança de tabola,

al teu costat, la vida és una festa

que sempre hem de dansar a la teva banda:

giga, galop, corranda, farandola,

l'acompliment encès de la conquesta.

                                  Roses, gener 2012