Cos meu, recorda
Lletra: Konstantinos Kavafis. Traducció de Carles Riba
Música: Josep Tero
Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells va ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven;
com tremolaven dins la veu. Per tu, recorda,
cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada