dimecres, 21 de novembre de 2012

Anotacions sobre el nacionalisme. (George Orwell) (II)


Seria una simplificació exagerada dir que totes les formes de nacionalisme són iguals, inclús en els seus esquemes mentals, però hi ha certes regles que s'apliquen bé a tots els casos. Les següents són les principals característiques del pensament nacionalista:

OBSESSIÓ.
En termes generals, cap nacionalista pensa, parla o escriu sobre una altra cosa que la superioritat de la seva pròpia unitat. És difícil, sinó impossible, per a qualsevol nacionalista amagar la seva lleialtat. Si la unitat de la seva lleialtat és un país, declararà la superioritat d'aquest no només en termes militars i de virtut política, sinó també en l'art, la literatura, l'esport, l'estructura lingüística, la bellesa física dels seus habitants, i potser fins i tot fins al clima, paisatges i cuina. Mostrarà una gran sensibilitat sobre aspectes com ara la correcta manera d'enarborar la bandera, mides relatives de titulars i l'ordre en què els diferents països són nomenats. La nomenclatura juga un paper important en el pensament nacionalista.

INESTABILITAT.
La intensitat amb què són percebudes no impedeix que les lleialtats nacionalistes siguin transferibles. De particular interès és la transferència. Un país o una altra unitat que ha estat idolatrada per anys pot sobtadament esdevenir odiada, i un altre objecte d'afecte pot ocupar el seu lloc gairebé sense un interval. A l’Europa continental els moviments feixistes reclutaven als seus seguidors en la seva majoria entre els comunistes. El que roman constant al nacionalista és el seu estat mental: l'objecte dels seus sentiments pot canviar, i fins a ser imaginari.
Però per un intel·lectual, la transferència té una funció important. Fa possible per a ell ser molt més nacionalista -més vulgar, més ridícul, més maligne, més deshonest- del que mai podria ser en nom del seu país natiu, o de qualsevol unitat de la qual tingués real coneixement. Quan hom veu les escombraries pretensioses que s'escriuen sobre Stalin, l'Exèrcit Roig, etc., per gent bastant intel·ligent i sensible, hom s'adona que això només és possible perquè s’ha produït algun tipus de dislocació. En societats com la nostra, és inusual per a qualsevol persona que es descrigui com intel·lectual el sentir una afecció molt profunda al seu propi país. L'opinió pública -és a dir, la secció del públic de la qual ell és intel·lectualment conscient-no ho permetrà. La majoria de la gent que l'envolta és escèptica i indiferent, i ell pot adoptar la mateixa actitud ja sigui per imitació o per pura covardia: en aquest cas, s'ha abandonat aquella forma de nacionalisme que es troba al seu més proper abast. Però ell encara sent la necessitat d'una Pàtria, i és natural que la busqui en algun altre costat. Quan l'ha trobada, pot tenir indulgència en exactament aquelles emocions de les quals ell creu que s'ha emancipat. Déu, el Rei, l'Imperi, la Bandera -tots els ídols abandonats poden reaparèixer sota diferents noms, i atès que no els reconeix com el que són els pot adorar amb una bona consciència. El nacionalisme transferit, com l'ús dels bocs expiatoris, és una forma d'aconseguir la salvació sense haver d'alterar la pròpia conducta.

DESCONNEXIÓ AMB LA REALITAT.
Tots els nacionalistes tenen la capacitat d'obviar les analogies entre fets similars. Les accions es tenen com a bones o dolentes, no en atenció als seus propis mèrits, sinó d'acord a qui les realitza, i pràcticament no hi ha cap classe de barbàrie -tortura, la presa d'ostatges, treballs forçats, deportacions en massa, penes de presó (o execucions) sense judici previ, falsificació, assassinat, el bombardeig de poblacions civils- la qualificació moral de la qual no canviï quan l'ha comès "el nostre" bàndol.
 El nacionalista no només no desaprova les atrocitats comeses pel seu propi bàndol, sinó que a més té una notable capacitat per ni tan sols assabentar-se d'elles. Durant sis anys els admiradors de Hitler a Anglaterra es van espavilar per no assabentar-se de l'existència de Dachau i Buchenwald. I aquells que més ardentment denunciaven els camps de concentració alemanys estaven moltes vegades en desconeixement que també havia camps de concentració a Rússia. Esdeveniments notables com la fam d'Ucraïna de 1933, que van involucrar la mort de milions de persones, han escapat l'atenció de la majoria dels russòfils anglesos. En el pensament nacionalista hi ha fets que poden ser alhora certs i falsos, coneguts i desconeguts. Un fet conegut pot ser tan insuportable que habitualment és descartat i no se li permet entrar en processos lògics.
Tot nacionalista s'obsessiona amb alterar el passat. Es passa part del seu temps en un món de fantasia en el qual les coses passen com haurien de passar –com per exemple, que l'Armada Espanyola va ser tot un èxit o que la Revolució Russa va ser aixafada el 1918- i transferirà fragments d'aquest món de fantasia als llibres d'història cada vegada que pugui. Fets importants són suprimits, dates alterades, cites remogudes dels seus contextos i manipulades per canviar el seu significat. Esdeveniments que  es pensa que no haurien d’haver ocorregut són omesos i en última instància negats. El 1927 Chiang Kai Shek va cremar centenars de comunistes vius, i no obstant això 10 anys després s'havia convertit en un dels herois de l'esquerra. El realineament de la política internacional l'havia portat al camp antifeixista, així que d'alguna manera es va arribar a pensar que la crema de comunistes vius "no comptava", o potser no havia passat. L'objectiu primari de la propaganda és, per descomptat, influenciar l'opinió contemporània, però aquells que reescriuen la història probablement creuen que realment estan modificant els fets del passat. Quan homconsidera les elaborades falsificacions que han estat comeses per demostrar que Trotski no va tenir un paper important en la Guerra Civil Russa, és difícil sentir que les persones responsables estaven simplement mentint. El més probable és que ells sentissin que la seva pròpia versió era el que havia passat als ulls de Déu, i que hi havia justificació plena en reordenar els registres d'acord amb això.