Imaginem dues ciutats: una de rics i una altra
de pobres. En la ciutat dels rics no hi ha ni un sol pobre, i en la dels pobres no hi ha ni un sol ric.
Doncs bé, anem a veure quina de les dues
ciutats pot valer-se per ella mateixa.
En la ciutat dels rics no hi ha artesans, ni
paletes, ni ferrers, ni sabaters, ni flequers, ni llauradors, ni obrers de cap
mena. I, per altra banda, cap ric vol sotmetre’s a aquests ardus menesters.
¿Com podrà subsistir llavors aquesta ciutat?
Se’ns respondrà que els rics ho compraran tot
als pobres. Però si necessiten dels pobres, és evident que no son capaços de
valer-se per ells mateixos.
¿Qui construirà les seves cases? ¿Els rics les
compraran ja construïdes? És impossible. Haurien de cridar als paletes. Però si
procedim d’aquesta manera, faltem al principi establert al començament: que la
ciutat dels rics no té pobres en el recinte de les seves muralles.
Per tant, caldrà introduir pobres en ella.
Conclusió: una ciutat sense pobres no pot sobreviure, si no se’ls obren les
portes, la ciutat està destinada a la mort.
Fixem-nos ara en la ciutat dels pobres i
preguntem-nos si està en condicions de sobreviure, malgrat la manca de rics.
Però, abans, posem-nos d’acord en què
consisteixen les riqueses. Són l’or, la plata, les pedres precioses, els
vestits de seda...
Feta la llista de riqueses, les hem d’excloure
de la ciutat dels pobres, si realment la volem concebre com a ciutat dels
pobres.
Doncs bé, digueu-me si aquesta manca de
riqueses paralitzarà la ciutat.
Per construir no cal ni or, ni plata, ni
perles, sinó el treball de les mans, i no de qualsevol tipus de mans, sinó de
mans plenes de durícies, de dits durs i de braços forts, i, finalment de bigues
i pedres.
Si cal elaborar teixits, tampoc calen l’or i
la plata, també calen mans, mans
femenines que s’ocupin del teler.
Si cal llaurar la terra, ¿què fan falta: rics
o pobres? És clar que pobres.
Si, més tard, cal treballar el ferro o
qualsevol metall, llavors més que mai s’imposa la necessitat de la gent del
poble.
¿Per a què serveixen llavors els rics?
Només per destruir la ciutat dels pobres.
Un cop els rics ha entrat en la ciutat dels
pobres, la seva cobdícia de riqueses contagia a aquests savis que són els
pobres, savis, perquè, del seu natural, no cercarien mai les coses supèrflues.
La cobdícia se’ls encomana i s’apodera d’ells, abandonant-se a l’oci i als
plaers.
En
aquests moment sona per a la ciutat dels pobres l’hora de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada