dijous, 11 de juliol del 2013
Perquè has vingut..
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
dimecres, 10 de juliol del 2013
Nocturn per a acordió. Joan Salvat-Papasseit
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar
fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc:
i era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes;
i en la boira es perdia el trepig.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar
fusta al moll:
Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
dijous, 6 de juny del 2013
Vivències del primer any d'exili a França. J Andrádez.
J. Andrádez va ser un del molts republicans que van haver d'exilar-se a França un cop acabada la Guerra Civil. Els exilats foren encabits en els camps de d'Argeles, Barcarés i Bram.
J. Andrádez en ha deixat una col·lecció de 28 dibuixos del seu primer any d'exili a França al camp de Bram. El periode de temps abasta des de l'arribada el 29 de gener del 1939 fins al Nadal del mateix anys.
Els podeu visionar en el següent enllaç:
Republicans rosincs al Camp de Refugiats de Barcarés (6-6-1939) Entre d'altres hi ha els germans Isaïas i l'Adrià Borràs, en Miquel Romanyac, en Ramon Margalef i el meu oncle Baldiri Marti, que havia estat alcalde de Roses per ERC durant la Guerra Civil.
diumenge, 2 de juny del 2013
Edició de la Dansa Macabra de Jean Gerson de 1425
En aquest enllaç podeu visionar els 18 gravats i els poemes corresponents.
Danse Macabre del Cementiri dels Sants Innocents de París
La representació més antiga coneguda de la dansa de la mort data de 1424, quan
un mural que representa la dansa de la mort va ser pintat en les parets
exteriors del Cementiri dels Sants Innocents de París. Encara que les parets i
les pintures han estat destruïdes, les imatges es conserven en les xilografies
de l'edició de Guyot Marchant de la Danse Macabre de hommes, publicada el 1485.
L’autoria del poema que acompanya les il·lustracions mai ha estat establerta de
manera concloent, encara que des ben aviat es va atribuir a Jean Gerson,
canceller de la Sorbona, i de fet el seu to didàctic recorda els sermons pels
quals Gerson era tan famós.
El llibre de Marchant ràpidament va aconseguir gran popularitat.
El llibre de Marchant ràpidament va aconseguir gran popularitat.
L'edició original es va esgotar gairebé
immediatament, i va ser seguida en 1486 per una edició ampliada. En el mateix
any Marchant publicar la Danse Macabre
des Femmes.
En aquest enllaç podeu visionar els 24 gravats de la Danse Macabre editada per Guyot Marxant.
https://plus.google.com/photos/116797736675263835677/albums/5886854848690250257?authkey=CNL6977sqbDKQQ
https://plus.google.com/photos/116797736675263835677/albums/5886854848690250257?authkey=CNL6977sqbDKQQ
diumenge, 19 de maig del 2013
Balada final. François Villon.
Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella
Fineix i acaba el testament
ara i aquí el pobre Villon.
Veniu al seu enterrament
quan sentireu la ning-nang-nong
vestits de roig per tot color
car d'amor màrtir va morir:
ho va jurar pel seu colló
quan d'aquest món volgué sortir.
I prou que em sembla que ell no ment
car fou gitat com un bacó
pels seus amors malvadament
i de París al Rosselló
branca no hi ha ni branquilló
que no estripés de tant fugir
algun parrac del seu faldó
quan d'aquest món volgué sortir.
Això és així i ho és talment
que va morir sense calçó
i que morint ben virilment
l'Amor li alçà encara el fibló
més ben trempat que un bon punxó
i és del tot cert que el va sentir
amb un desfici colpidor
quan d'aquest món volgué sortir.
Dames gentils, homes amb sort,
sabeu què féu ans de partir?:
beure's un got del vi més fort
quan d'aquest món volgué sortir.
Quarteta. François Villon,
Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella
Em dic François, prô no em fa el pes,
prop de Pontoise a París nat,
i un tros de corda ben tibat
dirà al meu coll del cul el pes.
dissabte, 18 de maig del 2013
Balada dels penjats. François Villon.
Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella
Germans humans que ara ens sobreviviu,
no ens mireu pas amb cor dur i despectiu,
car si teniu pietat de nosaltres
Déu en tindrà encara més per vosaltres.
Heu-nos ací lligats, penjats, cinc, sis:
Aquesta carn que amb excés hem nodrit
fa mol de temps que ja se’ns ha podrit
i no som més que ossos, pols i buidor.
Que el nostre mal no us inciti al somrís,
pregueu a Déu per a tots el perdó.
I si us clamem avui, germans, no ens heu
de menystenir: vam ser ajusticiats
i tots vosaltres prou bé que sabeu
que no pas tots som del tot assenyats.
Així, excuseu-nos puix que ara he transit
devers el fill de la Verge Maria,
la seva gràcia amb nosaltres sia
i no l’eterna fulminació.
Avui som morts, no ens vulgueu cap neguit,
pregueu a Déu per a tots el perdó.
La pluja ens ha rentats i emblanquits,
després, el sol, assecats i ennegrits,
garses i corbs els ulls ens han buidat
i barba i celles ens han arrancat.
Sense parar cap instant nit i dia,
ençà i enllà, tal com el vent varia
arrauxat sempre al seu gust ens arria,
més repicats que closca d’ametlló.
No entreu mai en la nostra confraria,
pregueu a Déu per a tots el perdó.
Príncep Jesús, que dalt de tot regneu,
feu que l’Infern no ens sotmeti al seu feu,
que no hi tinguem deute ni qüestió.
Homes, això no és pas perquè rigueu,
pregueu a Déu per a tots el perdó.
divendres, 17 de maig del 2013
Balada del concurs de Blois. François Villon.
Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella
Moro de set tenint l'aigua a
tocar
càlid com foc espetego de
dents
a casa meva sóc home forà
prop de braser sento
calfreds ardents
nu com un cuc vestit de
magistrat
ric tot plorant tenint molt
no tinc gens
ho espero tot i visc
desesperat
i quan m'afarto em sento
dejú
tal com sóc fort sense força
forçat
sóc refusat i acollit per
ningú.
Estic segur només del que és
incert
i veig obscur allò que és evident
dubtes no tinc sinó d'allò
que és cert
coneixement en mi és
accident
ho guanyo tot i em
mantinc perdedor
dic al matí: "Bona nit
Déu nos do"
jec panxa enlaire i caure em
fa por
riquesa tinc pobresa se
m'enduu
heretar espero quan hereu no
só
sóc refusat i acollit per
ningú.
No em cal pas res i
m'entesto a tenir
tots aquells béns que cap
falta no em fan
qui millor em parla m'ofèn
perquè sí
i el més sincer més em va
engalipant
tinc per company qui em fa
entendre i capir
que un cigne blanc la color
del corb té
de que em fa mal crec que em
fa només bé
el cert i el fals per a mi
són tot u
ho tinc tot dins i expressar-ho
no sé
sóc refusat i acollit per
ningú.
Príncep clement, potser us
plagui saber
que ho sentot
tot sens sentir ni saber:
parcial sóc i totalment
comú.
Què més sé doncs? Retenir el
meu haver
ser refusat i acollit per
ningú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















