Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar
fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc:
i era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes;
i en la boira es perdia el trepig.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll
Vosaltres no sabeu
què és
guardar
fusta al moll:
Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada