Una cançó us
vull cantar,
No hi ha
molt que n’és dictada,
Treta n’és
dels matiners
Que corren
per la muntanya.
Aixecar-se,
minyons,
La victòria
és per nosaltres.
No podeu
habitar pels plans,
Ni tampoc
dins de les cases.
Per un dia
de Nadal
Gran
sometent aixecàrem.
Reclutàrem
molta gent,
Bons hereus
de bones cases.
A marina
havem d’anar,
Que a
Barcelona ens demanem;
Quan a
Marina vàrem ser
Trobem les
tropes formades.
Tornem-nos,
tornem, fadrins,
Cadascú a
les nostres cases,
A la terra
de Querol,
Que són les
nostres muralles.
Partirem del
Rosselló
per anar a
llunyeres terres,
per anar a
l’Empordà
que n’és
terra molt alegre.
No hi ha
lliri sense flor,
ni rosa
sense poncella,
ni donzella
sens gala,
ni vaixell
sense bandera
Comencem
primerament,
la vila de
la Jonquera,
Peralada i
Castelló
i la vila de
Figueres.
I en un lloc
que es diu Peder
L’armada
francesa era
A Roses
vàrem anar
A veure el
tinent de guerra,
per veure si
es vol rendir
o entregar
les fortaleses.
“La rosa jo
vós la do,
mes me quedo
la poncella
i amb quedo
deu mil infants
que hi ha
dins la fortalesa
i amb quedo
set-cents cavalls que nit i dia peleien “
Ninetes de
Perpinyà,
Bé plorareu
de tristesa,
Perquè los
vostres galants
han hagut
d’anar a la guerra.
No podeu dir
ni pensar
quina fam
ells en pateixen.
Un pa de
munició
entre quatre
se’l parteixen,
i amb un
petricó de vi
tot lo
socorro hi esmercen.
Les
donzelles ploraran,
les que
casar-se volien.
i ara
n’hauran d’esperar
que un altre
partit us ixca.
Allà en el
Portal Nou
hi ha una
bandera,
bandera de
foc i sang,
que n’és
senyal de gran guerra;
no es senyal
de guerra no,
que es
l’amor d’una donzella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada