(Apel·les Mestres – Xavier Ribalta)
Un cuc de terra,
un pobre cuc,
va enamorar-se d’una estrella.
Ell era un cuc farut faixut,
ella era tota meravella.
El miserable, per l’atzar,
va aixecar els ulls una vesprada,
a baix la terra era un fangar,
a dalt la volta era estrellada.
Ai larió, ai larió
riu-te’n si vols de la cançó,
que a mi no em fa riure, no.
Entre tant d’astre pampalluc,
entre el lluir de tanta estrella,
n’hi havia una que al pobre cuc,
va ja semblar-li la més bella.
Ai larió, ai larió,
riu-te’n si vols de la cançó,
que a mi no em fa riure, no.
Tota joiosa i resplendent
va seguir el curs l’hermosa estrella
ignorant sempre, eternament,
que hi hagués un cuc que ha mort per ella.
2 comentaris:
La recuperació de la nostra cultura ha de ser una de les fites d' aquí endavant. Per a fornir-nos de culturo i obrir-nos a totes les cultures del món
Hola m'agradaria tindre els acords per guitarra d'aquesta cançó, els sabeu?
Publica un comentari a l'entrada