Balada dels penjats. François Villon.

Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella

Germans humans que ara ens sobreviviu,

no ens mireu pas amb cor dur i despectiu,

car si teniu pietat de nosaltres

Déu en tindrà encara més per vosaltres.

Heu-nos ací lligats, penjats, cinc, sis:

Aquesta carn que amb excés hem nodrit

fa mol de temps que ja se’ns ha podrit

i no som més que ossos, pols i buidor.

Que el nostre mal no us inciti al somrís,

pregueu a Déu per a tots el perdó.

I si us clamem avui, germans, no ens heu

de menystenir: vam ser ajusticiats

i tots vosaltres prou bé que sabeu

que no pas tots som del tot assenyats.

Així, excuseu-nos puix que ara he transit

devers el fill de la Verge Maria,

la seva gràcia amb nosaltres sia

i no l’eterna fulminació.

Avui som morts, no ens vulgueu cap neguit,

pregueu a Déu per a tots el perdó.

La pluja ens ha rentats i emblanquits,

després, el sol, assecats i ennegrits,

garses i corbs els ulls ens han buidat

i barba i celles ens han arrancat.

Sense parar cap instant nit i dia,

ençà i enllà, tal com el vent varia

arrauxat sempre al seu gust ens arria,

més repicats que closca d’ametlló.

No entreu mai en la nostra confraria,

pregueu a Déu per a tots el perdó.

Príncep Jesús, que dalt de tot regneu,

feu que l’Infern no ens sotmeti al seu feu,

que no hi tinguem deute ni qüestió.

Homes, això no és pas perquè rigueu,

pregueu a Déu per a tots el perdó.