Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella
LXXIV
En nom de Déu, com ja he dit,
i de sa Mare gloriosa
vull deixar aquest llegat finit
filant prim com una filosa.
Si no he passat mai cap febrada
és perquè Déu me l'ha evitada,
prô d'altres xacres que ara penso
no en faig esment i aquí començo.
LXXV,
Primer l'esprit donc en penyora
a la gloriosa Trinitat
juntament amb Nostra Senyora,
estatge de divinitat,
demanant a la caritat
dels dignes nou Ordres dels cels
que per ells sigui transportat
davant del Tron suprem i excels.
LXXVI
Item, el cos deixo en escreix
a nostra santa mare terra;
els cucs hi trobaran poc greix
perquè la fam li ha fet gran guerra.
Vulgueu lliurar-li la desferra,
d'ella vingué i a ella torna;
qualsevol cosa si no s'erra
al lloc just d'on vingué retorna.
LXXVII
Item, i a qui és més que mon pare,
Guillaume Villon anomenat,
per a mi més dolç que una mare
amb el fillet que li han tornat,
que més d'un cop m'ha tret d'embrolls
i a qui aquest no pot abellir,
a ell demano de genolls
que tot sencer me'l deixi a mi.
LXXVIII
Li donc la meva llibreria
i el relat del Pet del Diable
que escripturà Guy Tabarie,
que és un home veritable,
per plecs i a sota d'una biga.
L'estil no és original,
prô el tema és tan ple d'intriga
que això tot sol ja esmena el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada