dijous, 9 de maig de 2013

Double Ballade sur le mesme propos.






Text del llibre:  “Oeuvres de François Villon”
Gravats: Emile Bernat. 

---------------------------------------------

Versió catalana de: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella  

   

Estimeu doncs tant com vulgueu
i ajuntaments i festejar.
De tot això, què en traureu?
L'amor que és foll enfollir fa,
amb Salomó es va fer palès
i el fort Samsó s'hi encegà:
És més feliç qui no vol res!

Així Orfeu, tot i pagà,
amb tanta música i afany
per ben poquet no es va quedar
del mastí Cèrber al parany.
I el bell Narcís, un capsigrany
que enlluernat va caure a pes
i es va ofegar al fons de l'estany:
És més feliç qui no vol res!

O Sardanàpal, sobirà
que conquerí l'illa de Creta,
però després s'afemellà
filant tal com un marieta.
El rei David, que era profeta,
de Déu es va fer el desentès
veient rentar una panxeta:
És més feliç qui no vol res!

Amnon no va ser llepafils
si de Tamar era germà
i sense embuts ni mots subtils
la va forçar i desflorar.
Herodes, rei de tot Judà,
per quatre salts va quedar encès
i el sant Baptista va escapçar:
És més feliç qui no vol res!

I jo mateix, pobret de mi,
vaig rebre com bugada al riu,
nu com un cuc, no vull mentir,
sobre la causa i el motiu:
de Vaucelles Caterina es diu.
Noel, que en va sortir il·lès,
avui mateix encara riu:
És més feliç qui no vol res!

I aquest minyó podrà deixar
mai d'empaitar totes les mosses?
No!, i l'haurien de matar
com els bruixots i els tallabosses.
Li agraden més que a un gos les gosses,
boig hi confia com si res,
que siguin brunes o bé rosses:
És més feliç qui no vol res!