dilluns, 13 de maig del 2013

Ballade de la grosse Margot.



Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella


Si la serveixo i estimo de grat
no sóc pas ruc ni baliga-balaga,
car ella és dona de qualitat,
pel seu amor duria escut i daga.
Quan té clients corrents agafo un got
i els porto vi servit a raig de tòt,
formatge, aigua, fruita i aliments.
Si paguen bé, dic: «Torneu de seguida,
veniu aquí sempre que aneu calents,
en 'quest bordell on nosaltres fem vida.»

Si la Margot no ha omplert el calaix,
quan ve a dormir tenim un daltabaix:
«Vendrem algun dels teus vestits»,
i me la miro amb els ulls ben petits.
Mans als malucs respon «Ets l'Anticrist»,
jura i perjura per la mort de Crist
que no serà. I jo prenc embranzida,
li vento mastegot i ella crida,
en 'quest bordell on nosaltres fem vida.

Feta la pau, descarrego un bon pet
més verinós que el gargall d'una bruixa.
Rient, em posa la mà per barret,
«som-hi» em diu, pessigant-me la cuixa.
Ben entrompats dormim sense cap mida.
I l'endemà, quan el ventre li crida,
munta al damunt de la branca florida
mentre gemego més pla que un taüt
i a cops de cul em deixa ben eixut
en 'quest bordell on nosaltres fem vida.

Plogui o nevi, tinc taula servida.
Jo sóc lasciu, lascívia em convida,
si l'un és l'oli, l'altra és l'oliva,
quan jo no hi vaig, és ella qui arriba,
volem baixesa, la baixesa ens crida,
fugim d'honors i l'honor ens esquiva
en 'quest bordell on nosaltres fem vida.