dimecres, 15 de maig de 2013

Testament Villon. Llegats XXXIV-XLI




Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella



XXXIV

Deixem l'església allà on és
i anem a un  tema més plaent
perquè, aquest, si som sincers
es fa avorrit i desplaent;
la pobretat, trista i insolent,
a ser rebel és molt propensa
i sempre té algun mot coent
que, si no el diu, segur que el pensa.


XXXV,

Des de menut, per més que faci,
sóc vilà i pobre com mon pare
i l'avi seu, que es deia Oraci,
i segons com molt pitjor encara.
La pobretat a tots ens marca;
sobre la tomba dels passats,
que Déu me'ls hagi perdonats,
no hi ha corones ni cap marca.

XXXVI,

Si em queixo de no tenir més,
sovint el cor em parla i diu:
«No et planyis gens, bergant impiu,
si no has tingut mai tants diners
com els ministres o els banquers;
Val molt més ser estripat i viu
que haver estat un gran senyor
i ara podrir-te al panteó.»

XXXIX,

Prou sé que tant pobres com rics,
savis i rucs, laics, capellans,
vils, nobles, justos i inics,
lletjos i bells, petits i grans,
els potentats/militars, les dames d'upa,
gent de vulgar condició,
els ben vestits i els sense jupa,
morirem sense excepció.

XL.

Que sigui Paris o bé Helena,
aquell qui mor amb dolor mor
i perd el buf i ja no alena,
la fel se li rebenta al cor
i tot seguit vinga a suar.
I qui el sosté ni molt ni poc?
Ni fill ni mare ni germà
no es posa pas ningú al seu lloc.