Versió catalana: Jordi Teixidor. Música i veu:
Jaume Arnella
Perquè ara amb sento
prou fotut,
prô més de béns que
de salut,
i encara em queda
facultat
de la que Déu m'ha
atorgat,
car de ningú n'he
manllevat,
faig testament i el
faig estable
com a darrera
voluntat,
sol, únic i
irrevocable.
El deixo escrit en
aquest any
mil quatre-cents
seixanta-un
que nostre rei va fer
obrir el pany
de la presó on jo era
difunt.
Ara estic viu/revisc
i fins la mort
li voldré retre
gratitud;
després de tot, qui
és estort
mai més no pot
romandre mut.
Passats tants planys
i marriments,
fatics i llàgrimes
per dins,
després de danys i
grans turments
pagats arreu per
greus camins,
sofrença ha obert els
meus sentits
tan afoats
com els d'un tòtil
més que no pas tots
els escrits
de l'Averrois sobre
Aristòtil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada