dijous, 9 de maig de 2013

Testament de Villon. Lais I-II-III-IV



.......................................................

Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella 




En el meu any trentè d'edat,
amb la vergonya consumida,
ni poca-solta ni assenyat,
malgrat les penes sense mida
que Tibault d'Aussigny m'ha dat...
Si ell és bisbe i duu roquet
per beneir a tort i a dret
no ho és pas meu: n'he renegat.

No és bisbe meu, ni m'és senyor,
no tinc res seu, ni mig amén,
no li dec fe ni acatament,
no sóc cap be, ni ell és pastor.
Tot un estiu que em va tenir
amb aigua freda i un crostó
i fos com fos va ser coquí:
Que el tracti Déu com ell a mi.

I si ningú em volgués reprendre
dient que jo l'he maleït
prou que veurà si ho sap comprendre
que en res ni mai no n'he maldit
ni li vull mal gros ni petit:
tanta mercè com ell m'ha dat
tingui Jesús de pietat
per al seu cos i l'esperit.

I si m'ha estat cruel i inic
encara més que això que escric
jo vull que Déu celestial
li torni a ell ben igual.
Ens diu l'Església amb to greu:
«Pregueu germans per qui us vol mal.»
I doncs jo dic: «Punyent o lleu
el que ell m'ha fet ho passo a Déu.»