dimarts, 28 de febrer de 2012

Gràcies Esteve!




El meu bon i estimat amic Esteve Sala ha tingut la gentilesa d'escriure un poema amb motiu de la meva jubilació.
Gràcies Esteve!!!!

SALVI

Amb el cor bipartit de joia i sàlvia enveja
—la de qui veu atènyer, a un altre, la pensió
amb la valoració del mèrit que l'avala;
la de qui no ha d'haver la sort que d'ell cobeja—,
ens hem reunit aquí, en una insigne sala,
per desitjar, a en Salvi, un descans llarg i digne.

Salvi, rei de l'estalvi de la peça informàtica,
del xip i el mòdem, Vettel deis circuits electrònics,
príncep del reciclatge, camell de les permutes,
mag de megues i discs, músic deis PC,s clònics...
Després de quatre dècades de passar-les ben putes,
t'ha arribat el moment de la indolència apàtica.
T'ha arribat de debò el dia del comiat
dels alumnes i els llibres, les aules i els companys.
Com el teu nom evoca, t'has salvat de l'embat,
de l'esquitx a la quilla que ens ha de mullar els anys;
t'has aferrat, conquilla, al roquer, a l'aixopluc,
sense haver hagut d'entrar al twitter ni al facebook.

A partir d'ara, el temps instruirà les absències;
els records col·lectius, les més belles cadències; 

les mancances i oblits, els enyors i recances.
Tu, que t'emportes l'aigua a la immortal Girona,
ens deixes, sedejants, en barral sense nanses,
la vàcua plenitud que ens sembli a tots més bona.
Tots els que et coneixem, confiem que t'enyoris
i tornis sempre a Roses. Que hi ha d'haver prou coses
que et lliguin més al poble que no pas a Girona.
I així quan de nostàlgia fictíciament t’hi moris, 

veuràs que un Calciner també hi desentona.

Sortosament podràs fer allò que ara et proposis:
històriques recerques, estades a Poblet,
aficions culinàries, viatges a Internet...
I fins i tot, si vols, podràs menar algun hort.
Nosaltres, mentrestant, et gruarem la sort,
alhora que enyorem el teu parlar tan fort,
la teva ideologia, tossuda i peremptòria,
el teu ajut magnànim, compromès i eficient,
desprès i diligent, sense excusa o moratòria,
a prova de tempestes, llampecs, aiguats i vent.

En Salvi Jacomet! Pocs homes hi ha com tu
que no petjant ningú, ens deixin tanta empremta.
Salvi, en Calciner! Homes amb tanta empenta
ja no en queden enlloc. ¿Que et vagi tot molt bé;
que siguis molt feliç a la teva Girona,
al pis de jubilat! ¡Que hi siguis venturós
amb la dona, les filles i els néts: la teva trona!
Posa l’ànim en repòs, que la feina ja s'ha fos!

Figueres, novembre 2011