dimarts, 28 de febrer de 2012

Plutonomia (II)


VÍCTOR HERNÀNDEZ


(Continuació..)
Part 3: Menys impostos per als rics, més pobresa per als altres.
Abans de seguir esmicolant el memoràndum de Citigroup sobre la Plutonomía, cal fer un parèntesi per veure una mica la història dels impostos als Estats Units, ja que el document al·lega que els super-rics van acaparar la major part de la riquesa d'EUA, mentre els altres ciutadans en van perdre.
A partir de 1917, el govern dels EUA va imposar un ISR de 77% als super-rics. En els 1920s, l'ISR es va reduir a 25%, però al final de la dècada es va produir  la Gran Depressió, i el 1932 l'ISR per als més rics va pujar al 63% i 4 anys després al 79%. El 1940, sense haver entrat els EUA encara en la Segona Guerra Mundial, l'ISR va pujar al 81.1%. A partir de 1942 l'ISR dels més rics als EUA puja al 88% i arriba fins a 94% en 1944. De 1951 a 1963 l'ISR es manté en el 91% per als més rics. No és  fins el 1964 que l'ISR per als rics baixa a 77% i arriba fins a 70% en els 70s. Quan va arribar Ronald Reagan al poder el 1980,  l'ISR per als rics baixa al 50%, i al 1988 es redueix al 28%.
Atenció: Les tres vegades que van baixar els impostos als rics (els anys 20s i els anys  80s), van ser seguides per fortes recessions o depressions.
Durant les administracions de Bill Clinton en els 90s, l'ISR dels súper-rics puja a 39.6%, però amb George W. Bush al poder, baixa al 35% el 2003.
I la classe mitjana? D'acord amb el New York Times a la classe mitjana dels EUA li han pujat els impostos en termes reals des dels 60s fins avui. (NOTA: l'ISR per als pobres dels EUA va baixar des dels 60s, però va pujar 5 vegades comparat amb el que pagaven en 1917).
Tot això ve al cas ja que el memoràndum de Citigroup esmenta que, perquè la Plutonomía (el control de l'economia pels súper-rics) pugui existir, els més rics han de tenir més ingressos i els més pobres menys. Clarament això és el que va passar,  es van  reduir els impostos als súper-rics i es van augmentar  a la classe mitjana. El memoràndum assenyala que això ha causat una reducció en la qualitat de vida dels que no són rics (classe mitjana inclosa), causant el descontentament de la majoria de la gent. Perquè una Plutonomía pugui existir, diu Citigroup, es requereix un govern que faci polítiques que beneficiïn els súper-rics, encara que perjudiquin la classe mitjana i als pobres.

Part 4: La por dels rics al vot per la igualtat.
El memoràndum de Citigroup sobre la Plutonomía diu textualment:
"Al cor de la Plutonomia hi ha la desigualtat d'ingressos. Les societats que estan disposades a tolerar i a donar suport a la desigualtat d'ingressoss, estan disposades a tolerar i a donar suport a la Plutonomia."
Citigroup admet que la globalització beneficia els súper-rics, fent-los encara més rics (per tant generant una Plutonomía que controla la major part de la riquesa) tot i que perjudica la resta de la gent, classe mitjana inclosa, fent-la més pobra. No obstant això, la Plutonomía podria desaparèixer si el govern pugés els impostos als súper-rics i canviés les polítiques econòmiques per generar igualtat.
Això a Citigroup no li preocupava, deia que hi ha pocs països que facin això, i que George W. Bush no només no els apujaria els impostos, sinó que pretenia fer permanents les reduccions d'impostos als més rics, política que Obama va aturar.
El risc en realitat, diu el memoràndum, és que si la majoria de l'electorat, veient-se afectat per les polítiques "pluto-amigables",  per exemple, perdre la feina o veure els seus ingressos reduïts per culpa de l'
externalització, decidís votar per un govern d’esquerres que posés fre als abusos dels súper-rics.  El memoràndum diu textualment:
"Els treballadors de les classes baixes en les societats amb mercats desenvolupats poden no tenir molt poder econòmic, però tenen el mateix poder de vot que els rics."
I afegeix:
"Potser una raó per la qual les societats permeten la Plutonomía, és perquè prou votants creuen que tenen una oportunitat de convertir-se en pluto-participants... Però si els votants senten que no poden participar, estaran més disposats a dividir el pastís de la riquesa, en lloc d'aspirar a ser veritablement rics."
És a dir, els super-rics manen perquè hi ha prou votants que creuen que poden arribar a ser rics, quan en realitat cada cop es deteriora més la seva qualitat de vida. I temen que, en ser els no-rics majoria, acabin amb la desigualtat econòmica per mitjà del vot.
El memoràndum  subratlla que la gent ja s'està afartant de la Plutonomía, i que la millor prova està en que els resultats electorals cada vegada són més ajustats. Tanmateix afirma que mentre la gent cregui que es pot fer rica, encara que econòmicament la seva situació es deteriori, els rics estan fora de perill. La seva por és al vot per la igualtat.

(Continuarà..)

1 comentari:

cuestas ha dit...

L´éxit de uns "pocs" ha estat fer que la majoría creiés que era "rica". Hipoteques, finançament dels cotxes, l´apartament d´estiu...., tot en mans dels bancs i nosaltres dient que erem classe mitjana..,hahaha.
Ens hem desclassat, hem perdut la perspectiva comú, ens en tornat hamsters que mataríen per tal de poder pagar el seu seat león.